Resultats de la cerca
Es mostren 2257 resultats
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
fontinalàcies
Botànica
Famíla de brials aqüícoles de fulles triplòstiques i de càpsula sèssil amb perístoma doble.
L’espècie més comuna és Fontinalis antipyretica , antigament emprada contra la febre
hortènsia

Hortènsia
© C.I.C Moià
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les saxifragàcies, de 80 a 150 cm d’alçària, de fulles oposades, ovals i serrades i de flors rosades o blavoses, en corimbe.
Oriünda de l’Extrem Orient, és molt comuna en jardins i tests
xeringuilla
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles oposades, el·líptiques i acuminades, de flors blanques, grosses i molt oloroses, reunides en raïms terminals, i de fruits en càpsula.
Oriünda de les muntanyes caucasianes i centreeuropees, és comuna als jardins europeus
merla de cua blanca

Merla de cua blanca
Len Worthington (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 18 cm, que és negre amb el carpó i els costats de la cua blancs.
Habita a la península Ibèrica i a Occitània És comuna als Països Catalans
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques
sorangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, amb cèl·lules curtes i grosses, que produeixen macrocists o cossos esporífers de forma definida, generalment angulosos o poligonals, i de mida petita (≤1 mm).
Sovint, diversos macrocists resten coberts per una membrana comuna Comprèn el gènere Sorangium
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
herba berruguera

Herba berruguera
Eugene Zelenko (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, de 10 a 50 cm d’alçada, de fulles ovades, de flors blanques i de fruits en tetraqueni.
És comuna en camps, erms i terrenys ruderals Té propietats febrífugues i vulneràries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina