Resultats de la cerca
Es mostren 2004 resultats
Eribau
Història
Vescomte d’Osona, fill de Ramon I, successor en el càrrec del seu germà Bermon I des del 1029.
Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell
Ara Pacis Augustae

Ara Pacis Augustae
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Altar commemoratiu de la pau fet elevar per l’emperador August al Camp de Mart de Roma, entre els anys 13 i 9 aC, considerat una de les millors obres, i de les més característiques, de l’art romà de l’època.
Era un espai quadrat, a cel obert, amb una ara al centre Les excavacions de l’any 1937 permeteren de reconstruir-lo molt prop del lloc que havia ocupat originàriament Les parets tenen relleus, per dins i per fora, glorificant Roma i August i la seva família processó cívica de consagració del monument en la qual figuren l’emperador i els seus, i allegories de la fundació de Roma
Nana Moskouri
Música
Cantant grega.
Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec
Sant Iscle (Arbúcies)
Art romànic
Aquesta capella és esmentada el 6 de febrer del 923, en què el bisbe de Girona, Guiu, la va sotmetre a l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, amb motiu de la seva consagració No se’n coneix la situació com a hipòtesi, s’ha escrit que podia ésser el titular d’una primitiva església del castell de Montsoriu, bé que aquesta suposició no té cap fonament històric
Sant Salvador de les Planes (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església es troba al veïnat o llogarret de Sant Salvador, a ponent de Prats de Molló, aigües amunt del Tec Se’n té notícia des del 1245, en què Bernat, clergue de Sant Salvador, signà l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Fou, sembla, una parròquia sufragània de la de Prats de Molló L’edifici actual és del segle XVII
Sant Martí de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra
Santa Anna de Montcortès (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església és al petit nucli de Montcortès, prop del castell És un edifici del segle XVI que és probable que tingui orígens altmedievals Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sedó En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es confirma la subjecció a la canònica de la parròquia de Sedó i de les seves sufragànies, una de les quals devia ser la de Montcortès
Guiu
Cristianisme
Bisbe de Girona (907-941).
D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II
castell de Roset
Castell
Edifici històric del municipi de Vilada (Berguedà).
Es conserven les restes del castell al cim d’un turó rocallós, a 1 042 m alt És esmentat ja el 954 i està documentat el 1026 pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós Es coneix l’existènca d’una església, esmentada el 839 a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que es creu que estava dins el recinte del castell
Sant Martí d’Espodolla (Cabó)
Art romànic
Es desconeix el lloc on era situat el poble d’Espodolla i la seva església dedicada a sant Martí, encara que, per un document del 1076 se sap que era situada entre els pobles del Vilar, de l’Ametlla i del Pujal, a la vall de Cabó La vila d’Espodolla és esmentada en un document del 990 i en un altre del 1005, en què es ven una terra “in apendicio de Sancta Maria Despodolla, in locum que vocant Cannamares …” L’any 1076, Guitard Isarn, senyor de Cabó, venia al bisbe de Palència, Bernat, l’alou d’Espodolla, “ vendimus tibi…ipsa villa que dicunt Spodolia ”, amb les seves terres i cases, homes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina