Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria  i director nominal de Lluc  1968-74 Collaborà a Brisas  i Baleares  1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre pintura, algunes…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales  amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…

Jurista, es doctorà en dret i fou alt funcionari de l’administració regional a la Catalunya del Nord Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals i de la Région Départementale du Tourisme, de la qual fou secretari general en 1957-81 És autor de nombroses obres de divulgació històrica sobre el Rosselló Roussillon aux cent visages , 1951 Visages du Roussillon , 1956  Contribution à l’étude de l’aménagement de l’arrière pays du Languedoc-Roussillon , 1965 la guia Tout le Roussillon , 1980, amb Paul Goudin En Roussillon Chroniques et contes buissonniers ,…

Ha estat vicepresident de l’ AVL Té una àmplia bibliografia amb llibres de text i materials per a l’ensenyament de la llengua Es donà a conèixer com a poeta amb Innocents de pagana decadència 1978 i Crònica carnal 1980, premi Jordi de Sant Jordi El 1982 publicà la narració infantil El pardalet sabut i el rei descregut premi Tirant lo Blanc, i, un any més tard El pianista de jazz premi Malvarrosa de contes L’any 1986 aparegué el poemari Quadern de bitàcola , i, posteriorment, els volums de narrativa breu Ball de màscares 1992 i Vuit contes i mig 1993 Amb la novella Els secrets de Meissen 1994…

Defensor del poeta Marot i amic d’Étienne Dolet, fou autor de Cymbalum Mundi 1537, obra que l’enemistà amb Calví, i del recull de contes Nouvelles récréations et joyeux devis 1558, que segueixen la tradició dels fabliaux medievals

Continuador de la novella lleugera i fulletonesca inaugurada per Pigault-Lebrun, molt apreciada per la petita burgesia L’enfant de ma femme 1813, Gustave ou le mauvais sujet 1821 i altres Escriví també drames, òperes còmiques, contes i vodevils

Signava amb els pseudònims d’ Esteve Fi i d’ Estevenot Escriptor popular, publicà poemes, contes i monòlegs a les revistes rosselloneses, en particular al “Journal Illustré des Pyrénées-Orientales“ i a “La Veu del Canigó” Animà també grups folklòrics

La seva primera novella, Appointment in Samarra 1935, és un estudi minuciós i fred d’una ciutat mitjana dels EUA És també autor dels volums de contes The Doctor's Son 1936, Butterfield,8 1935 i The Farmer's Hotel 1951

Pelegrí a Terra Santa, en tornar-ne emmalaltí a Lieja i hi redactà Mandeville's Travels 1371, itinerari per als pelegrins a Terra Santa i recull de contes i llegendes medievals És una de les mostres primitives de la prosa anglesa

La seva obra tracta sovint i de forma satírica de la vida dels camperols de la vall de Gudbrand Les seves obres més conegudes són els cinc volums de Contes 1933 i les comèdies Storken ‘Cigonyes’, 1895 i Hanen ‘Gallines’, 1906