Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Antoni Sedasser
Educació
Filosofia
Mestre de l’Escola Lul·liana de Barcelona.
Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians
Enrique Gil y Carrasco
Literatura
Escriptor lleonès.
Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics El 1837 començà a collaborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novella històrica El señor de Bembibre 1844, que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV
Gottfried von Einem
Música
Compositor austríac.
Deixeble de Boris Blacher, la seva obra no supera els límits d’una àmplia tonalitat Té òperes, com Prinzessin Turandot 1944, Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1947, basada en l’obra de GBüchner, Der Prozess 1953, basada en la de Kafka, i Der Besuch der alten Dame ‘La visita de la vella dama, 1971, segons l’obra de FDürrenmatt, simfonies Filadèlfia , 1961 Vienesa , 1977 Noces de Jesús , 1980 Muniquesa , 1985 i cantates, música de cambra i concerts
Gregorio Valcárcel González
Bitlles
Jugador de bitlles lleoneses.
El 1963 s’installà a Barcelona i el 1988 començà a jugar amb uns companys lleonesos Aquest mateix any fitxà pel Club de Bolos Leonés Dama de Arintero, que jugava a la plaça d’Espanya El 1990, juntament amb altres companys, fundà el club El Negrillón, del qual fou president 1990-94, des del 2010 Participà en les activitats esportives del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…
Miquel Ferrà i Martorell
Literatura
Narrador.
Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira, La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de…
,
Frederic Martínez i Tudó
Cinematografia
Compositor i productor.
Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa Cinematográfica…
Antoni Planàs i Marca
Música
Músic.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana
Tosca
Música
Òpera de G.Puccini, en tres actes, amb llibret de L.Illica i G.Giacosa, sobre el drama homònim de V.Sardou, estrenada a Roma el 1900 (a Barcelona, el 1902).
Obra destacada del verisme i molt popular, presenta el drama de la cantant Floria Tosca, enamorada del pintor Mario Cavaradossi, el qual és empresonat al castell Sant'Angelo, a Roma, pel fet d’haver donat refugi a un proscrit El cap de policia, Scarpia, promet a la dama de salvar la vida de Mario en canvi del seu amor Ella simula acceptar, però l’apunyala Mario és afusellat al castell en presència de Tosca, la qual es llança daltabaix de la torre
Garcia IV de Pamplona
Història
Rei de Pamplona i comte d’Aragó (Garcia III) (~995 ~1004).
Fill de Sanç II i d’Urraca de Castella Volgué mantenir la pau amb els musulmans i els estats cristians veïns però, arrossegat pels castellans i l’aliança anticordovesa, sofrí en represàlia successius atacs d’Almansor després d’una primera expedició 999, la segona 1000 conduí a la presa d’una plaça forta possiblement Estella i la del 1002 culminà amb la destrucció de San Millán de la Cogolla Es casà ~981 amb Ximena Fernández, dama lleonesa de la família dels Vela
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina