Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
poliribosoma
Biologia
Complex format per una molècula d’ARN missatger i ribosomes i que té un paper molt actiu en la síntesi de polipèptids.
El nombre de ribosomes depèn de la longitud de l’ARN missatger
Pins
Poble
Poble del terme de Vilopriu (Baix Empordà), a l’E del cap del municipi.
La seva església de Sant Bartomeu depèn de la parròquia de Gaüses
Montenartró
Vista aèria de Montenartró (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la Ribalera, a l’esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l’Erm.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn l’església de Romadriu
Malpartit
Poble
Poble i enclavament (16,34 km2) del municipi de Torrefarrera (Segrià), situat al NW del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.
L’església parroquial la Trinitat depèn de la de Vilanova d’Alpicat
Llongarriu
Santuari
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a la vall de Bac, enlairada a 740 m alt., al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672 depèn de la de Porreres
Teuladella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
L’església el Roser depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells
Viladellops
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), al SE del terme.
La seva església depèn de la parròquia de Sant Miquel d’Erdol
Tordera
Tordera
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Granyanella (Segarra), al N del terme.
La seva antiga església parroquial Santa Maria depèn de la de Curullada
Espaulella
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), a l’antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerre de la vall de Salgueda (dita també vall d’Espaulella).
Depèn de la parròquia de Vidrà és esmentada ja al s XII
potencial nuclear central
Física
Potencial nuclear amb simetria esfèrica.
La seva energia potencial depèn únicament de la distància al centre del camp