Resultats de la cerca

El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia

El socialista Antoni Diéguez és elegit president del Parlament balear gràcies als vots dels 31 diputats de PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, EU-els Verds, Unió Mallorquina i Pacte Progressista d’Eivissa i Formentera, és a dir, totes les formacions parlamentàries excepte el PP Es tracta només d’un acord provisional, i Diéguez presenta la dimissió poc després per a facilitar que el 2 d’agost el diputat d’Unió Mallorquina Maximilià Morales sigui nomenat president del Parlament balear

La Policia Nacional carrega contra un grup de 200 estudiants que protestaven per la presència del president del Govern espanyol, José María Aznar, a les installacions del Centre Nacional de Microelectrònica, a la Universitat Autònoma de Bellaterra Els enfrontaments provoquen ferides lleus a 15 estudiants i 5 policies El rector de la UAB, Carles Solà, presenta una denúncia al jutjat per la desproporcionada actuació policíaca, mentre diversos partits demanen la dimissió de la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a onze anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan a dimitir a causa de protestes des del 1991

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

L’any 1789 fou nomenat capità de la Guàrdia Nacional, en la qual creà el cos de músics Amb la intenció de donar una formació adequada als músics militars, establí una escola per a instrumentistes de vent, que es transformà en l’Institut Nacional de Música el 1793 Dos anys més tard, l’Institut esdevingué Conservatori Nacional Sarrette en fou el director fins el 1816, any en què la dimissió que ja havia presentat en diferents ocasions li fou finalment acceptada

El socialdemòcrata Werner Faymann dimiteix per sorpresa el càrrec de canceller d’Àustria, que ocupava des del 2008 encapçalant un govern de coalició amb els democratacristians Faymann pren la decisió després del triomf del candidat ultradretà en la primera volta de les eleccions presidencials, celebrades el 24 d’abril La dimissió de Faymann està relacionada amb la limitació de l’entrada de refugiats, que sectors del seu partit consideren concessions a l’extrema dreta El dia 17 el substitueix en el càrrec el també socialdemòcrata Christian Kern

El primer ministre federal de Iugoslàvia, Momir Bulatović, signa el decret de destitució del viceprimer ministre Vuk Drašković, dirigent del Moviment de Renovació Serbi SPO i el primer membre del Govern iugoslau que ha criticat en públic la posició oficial del règim de Milošević davant el conflicte de Kosovo La destitució de Drašković, que els darrers dies ha defensat el desplegament d’una força internacional de l’ONU a Kosovo, provoca la immediata dimissió dels tres ministres del Govern que pertanyen a l’SPO

Dirigent del Partit Laborista Noruec, fou ministre d’afers estrangers del govern noruec a l’exili, a Londres, durant l’ocupació nazi El 1946 fou elegit primer secretari general de les Nacions Unides i tingué un paper destacat en el conflicte de Palestina i en l’admissió de la Xina comunista com a membre de l’organització El seu mandat, però, fou molt contestat per la Unió Soviètica arran de la intervenció de l’ONU en la guerra de Corea, que comportà la seva dimissió el 1952

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal