Resultats de la cerca

Germà de Joan , Antoni , Josep i Pere Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s’han perdut i del Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818

Es doctorà en medicina a la Universitat Lulliana de Mallorca i en fou catedràtic Fou un dels promotors i fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca 1787 i és autor de diversos tractats mèdics Escriví uns Opúsculos y poesías varias en latín y castellano , obra inèdita, que conté lliçons de retòrica i gramàtica i poesies en castellà i en llatí Carmina heroica , Ode de tema religiós

Estudià ciències físiques i es doctorà en filosofia a la Universitat de Guelph 1978 Donà suport al moviment Chipko, de dones en defensa dels arbres, i treballà des dels anys 1980 en defensa del medi ambient, els drets de les dones i els països en desenvolupament Criticà l’ús de la biotecnologia en l’alimentació El 1982 fundà la Research Foundation for Science, Technology and Ecology

Llicenciat en Medicina per la Universitat de València el 1974, on es doctorà el 1976, després d’una estada a la Universitat d’Alcalà d’Henares tornà a la UV el 1990 Hi ha ocupat diverses responsabilitats de gestió, com la de degà de la Facultat de Medicina i Odontologia i vicerector d’Investigació i Política Científica El 2010 fou escollit rector de la Universitat de València

Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX

Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19

Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904 Amplià estudis a Alemanya Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya al Masnou i de l’Institut Cusí, fundats 1925 pel seu germà Joaquim Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic 1919, Antisépticos modernos 1926 i Monitor de la farmacia 1927

Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València