Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot l’any 1920, publicà articles i llibres sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals destaca La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat 1946 Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, recollí la seva obra a Poesies 1972

Amb el temps, també s’ocupà de causes de beatificació, de la lluita contra l’heretgia i de la política eclesiàstica en general, amb tendència regalista Fou important la de 1681-82, que proclamà els quatre articles del gallicanisme Desaparegué amb la Revolució Francesa

Canonge de la collegiata de Manresa, collaborà al Diario de Manresa i El Argos Manresano durant la guerra del Francès Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol 1822 i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa

Bisbe de Nísibis i metropolita d’Armènia ~1290 És autor d’un tractat teològic Llibre de la perla , d’un catàleg d’escriptors en llengua siríaca amb la indicació de llurs obres, i d’un Nomocanon , compendi dels cànons dels concilis, important per a la història eclesiàstica

Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles 1865, La font de Montal o un crimen del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera

Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica

Fou professor d’anatomia i de medicina teòrica S'especialitzà en operacions cutànies i, especialment, en rinoplàsties El seu mètode, conegut com a tagliacozzià , fou prohibit per l’autoritat eclesiàstica, però serví de base posteriorment per als cirurgians anglesos i alemanys del començament del s XIX

Hom qualifica com de fe divina les veritats que són formalment revelades en l’Escriptura, de fe divina i catòlica les que, a més, han estat proclamades oficialment com a tals pel magisteri de l’Església, i de fe eclesiàstica les que són cregudes en raó del magisteri dogma

Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns

Mantingué correspondència amb Jovellanos, JVillarroya, Clemenciu i altres Deixà manuscrits, entre altres treballs, Idea histórico-artística de Sansueri, Historia eclesiástica de Felanitx , Pintura histórica de la villa de Felanitx i Diccionario de plantas medicinales que se hallan en Mallorca, con sus nombres en castellano, griego, mallorquín y latín