Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
La Creu del Montseny
Setmanari
Setmanari catòlic regionalista fundat a Barcelona el 1899 i dirigit per Jacint Verdaguer.
Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica
Antoni Vilaplana i Sempere
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles 1865, La font de Montal o un crimen del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera
Gasparo Tagliacozzi
Metge italià.
Fou professor d’anatomia i de medicina teòrica S'especialitzà en operacions cutànies i, especialment, en rinoplàsties El seu mètode, conegut com a tagliacozzià , fou prohibit per l’autoritat eclesiàstica, però serví de base posteriorment per als cirurgians anglesos i alemanys del començament del s XIX
‘Abdīšo’ bar Berīkā
Literatura
Escriptor siríac nestorià.
Bisbe de Nísibis i metropolita d’Armènia ~1290 És autor d’un tractat teològic Llibre de la perla , d’un catàleg d’escriptors en llengua siríaca amb la indicació de llurs obres, i d’un Nomocanon , compendi dels cànons dels concilis, important per a la història eclesiàstica
de fe
Cristianisme
Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de caure (article de fe) i per avaluar-los segons diversos graus dins una mena de jerarquia de veritats.
Hom qualifica com de fe divina les veritats que són formalment revelades en l’Escriptura, de fe divina i catòlica les que, a més, han estat proclamades oficialment com a tals pel magisteri de l’Església, i de fe eclesiàstica les que són cregudes en raó del magisteri dogma
Joan Baptista Altisent i Jové
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934
Giovanni (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-54) juntament amb el seu germà Luchino (I).
Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns
Miquel Joan de Padrines
Filosofia
Doctor en filosofia.
Mantingué correspondència amb Jovellanos, JVillarroya, Clemenciu i altres Deixà manuscrits, entre altres treballs, Idea histórico-artística de Sansueri, Historia eclesiástica de Felanitx , Pintura histórica de la villa de Felanitx i Diccionario de plantas medicinales que se hallan en Mallorca, con sus nombres en castellano, griego, mallorquín y latín
Brauli
Literatura
Cristianisme
Bisbe de Saragossa (631-651) i escriptor.
Collaborà amb Isidor de Sevilla en la redacció de les Etimologiae 637 Prengué part en els concilis IV, V i VI de Toledo, on defensà els jueus El seu epistolari és interessant per a conèixer la vida eclesiàstica del seu temps La seva festa se celebra el 26 de març
relaxació
Cristianisme
Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.
Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina