Resultats de la cerca
Es mostren 2311 resultats
Rudolf Breitscheid
Història
Estadista alemany.
Ministre de l’interior de Prússia 1918-19 Especialista en afers econòmics, i d’ideologia liberal, sostingué posicions favorables al tractat de Versalles Morí en un camp de concentració nazi
oïdor
Història
Magistrat revestit d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc, i dictaminar sobre ells.
economia dualista
Economia
Superposició, en els sistemes económics subdesenvolupats, de dues estructures productives que no tenen entre elles cap lligam econòmic.
Una de tradicional, generlament de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern en el qual la majoria d’empreses són de propietat estrangera, amb tecnologia moderna i amb poca mà d’obra autòctona, indústries normalment dedicades a la primera transformació d’alguna primera matèria de l’estat per a l’exportació Aquesta situació generlament no és dóna, car el contacte amb l’economia dominant no afecta solament el sector de l’economia, sinó tota l’economia
Ourol
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’W del riu Miño i delimitat al S per un dels seus afluents; el Ferreira.
La població del terme és disseminada, i la parròquia d’Ourol centra la capitalitat del municipi Els recursos econòmics principals provenen dels sectors agrícola i ramader que es complementen amb indústries derivades
Richard Thaler
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1970 i doctorat 1974 per la Universitat de Rochester, on fou professor assistent fins el 1978, any que s’incorporà a la Universitat de Cornell, el 1995 passà a la Universitat de Chicago Un dels principals exponents de l’anomenada economia del comportament, la seva contribució contradiu un dels postulats fonamentals dels economistes clàssics, segons el qual els éssers humans són totalment racionals quan prenen decisions econòmiques A través de nombrosos exemples, els seus estudis mostren el gran pes de la irracionalitat en la presa de decisions, i fins i tot n’ha identificat patrons…
Janet Yellen

Janet Louise Yellen
© Federal Reserve Bank of San Francisco
Economia
Economista nord-americana.
Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a…
Padrón

Aspecte de Padrón, amb el pont sobre el riu Ulla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la baixa vall del riu Ulla, al límit amb la província de Pontevedra.
Els recursos econòmics principals provenen de l’agricultura i la ramaderia Hi ha també diverses indústries manufactureres cuir, pell, fusta Al pazo de La Matanza, avui convertit en museu, hi visqué Rosalía de Castro
instrumentalisme
Filosofia
Tipus de pragmatisme que estableix la validesa de les idees en funció de la seva utilitat per a l’acció.
En antropologia aquesta doctrina considera que l’etnicitat és un recurs per a ésser mobilitzat socialment o un instrument per a ésser utilitzat per part de determinats grups que es plantegen objectius econòmics o socials
mà d’obra
Economia
Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
L’anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon
delicte natural
Dret penal
Figura creada per l’escola positivista consistent en la transgressió dels sentiments altruistes bàsics de benvolença i justícia mitjançant accions socialment perjudicials.
Aquesta figura sorgí del desig d’assolir una definició de delicte, sense tenir en compte que la noció de delicte és en íntima relació amb els pressupòsits ideològics, polítics i econòmics de cada societat concreta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina