Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos i pes de prop de 4 g d’or fi, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi
boscater | boscatera
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda falsa que corria pel Principat de Catalunya a la fi del s XVI i al començament del XVII, per tal com era encunyada principalment a les cabanes dels carboners.
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575 amb un pes de 12 a 14 g i un valor d’una lliura tornesa, encunyada fins al regnat de Lluís XIII (1610-43).
quartà
Numismàtica i sigil·lografia
Petita moneda americana d’argent o de billó encunyada en diverses seques durant el segle XVIII, equivalent generalment al quart de ral d’argent, que a Amèrica tenia un valor de 44 marcs castellans.
modernitat líquida
Sociologia
Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.
Segons Bauman, la liquiditat defineix la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la desregulació, la flexibilització i la liberalització de tots els mercats La modernitat líquida seria una nova etapa privatitzada i individualitzada de la modernitat, sense pautes estables ni predeterminades, en la qual allò públic o collectiu ja no existeix per si mateix i el pes de la construcció de pautes de vida compartida recau totalment sobre l’individu L’adveniment de la modernitat líquida ha comportat canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que l’articulaven
cabut
Numismàtica i sigil·lografia
Al País Valencià, nom donat a la moneda de cinc pessetes encunyada en 1888-92 en la qual figura Alfons XIII infant i a la moneda francesa de 5 francs d’argent de la mateixa època.
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda alemanya d’or, de 6,65 grams de pes i valor de 5 tàlers d’argent, encunyada pels reis de Prússia des de Frederic Guillem I (1713-1740) fins a la proclamació de l’imperi Alemany (1871).
Encunyat en gran quantitat per Frederic II, de qui rebé el nom, durant el s XVIII circulà conjuntament amb el ducat
napoleó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Lluís Napoleó d’igual valor que l’encunyada en 1805-15, amb els múltiples, cinc napoleons (100 francs), dos napoleons i mig (50 francs), i submúltiples, mig napoleó (10 francs) i un quart de napoleó (5 francs).
duro
duro amb l’efígie d’Alfons XIII nen (1899)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de la moneda de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams encunyada des de l’any 1869, i també dels pesos de la seca de Madrid destinats a la circulació de les colònies de Filipines i Puerto Rico.
cinquantí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de plata, encunyada pels reis Felip III, Felip IV i Carles II a la seca de Segòvia, d’un valor de cinquanta rals, d’on li ve el nom, un pes de 169 grams i un mòdul de 75 mm.
Era de fet una moneda d’obsequi, d’emissió i circulació limitades