Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Charles Camoin
Charles Camoin Le port de Marseille
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves
Josep Benlliure i Ortiz
Pintura
Pintor, anomenat Peppino, fill de Josep Benlliure i Gil.
Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915
Carmontelle
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura francesa
Pseudònim de Louis Carrogis, pintor, dibuixant i escriptor francès.
Al servei del duc de Chartres, Felip d’Orleans, dibuixà els jardins del futur parc Monceau 1773 i escriví un gran nombre de “proverbis” o comèdies festives Hom en conserva uns 600 retrats —dibuixos i pastels— dels personatges importants de l’època Inventà els “transparents”, escenes pintades sobre bandes de paper fi, que calia mirar a contrallum
Georg Ferdinand Waldmuller
Pintura
Pintor austríac.
Fou deixeble i professor de l’Acadèmia de Viena, en la qual introduí uns nous mètodes d’ensenyament que topaven amb els ja establerts A diferència dels seus contemporanis, practicà el plein air Els seus paisatges, les escenes costumistes i els retrats són d’una minuciositat gairebé fotogràfica Hi ha obres seves als museus de Viena, Munic, Berlín, etc
Nicolas Lancret

Festa Galante , obra de Nicolas Lancret
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor francès.
Imitador de JAWatteau, a la mort d’aquest l’obra de Lancret, de la mateixa temàtica però mancada de la sensibilitat i poesia de Watteau, fou, tanmateix, molt apreciada pels colleccionistes Féu sèries sobre temes galants i escenes de la vida quotidiana La lliçó de música Musée du Louvre, París, Festa en un bosc Wallace Collection, Londres
Roger de La Fresnaye
Pintura
Pintor francès.
De formació clàssica s’interessà per la pintura de PSérusier i de MDenis 1908, pel cubisme 1910 i per la Section d'Or Després de sofrir les conseqüències de la guerra, es reincorporà a la pintura amb composicions d’escenes de la vida contemporània, natures mortes, paisatges i retrats Influït pel cubisme, conreà un realisme vigorós
Josep Rossell i de Luca
Pintura
Pintor.
Fill d’un advocat Format a l’escola de Sant Carles des del 1792 Acadèmic de mèrit de flors 1806 i de pintura 1816 Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat
Josep Sarquella i Escobet
Pintura
Pintor i aquarel·lista d’arrel impressionista.
Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona L’any 1958 es presentà individualment a Palamós, des d’aleshores ha participat amb regularitat en exposicions arreu de Catalunya, Madrid, França, Països Baixos i Santo Domingo En la seva obra destaquen els temes paisatgístics, les marines i les escenes de carrer, especialment de l’Empordà, Osona, Barcelona i Mallorca
Constantin Terechkovitch
Pintura
Pintor rus establert a París (des del 1920), on es naturalitzà francès.
La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls
Antonio Tempesta
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina