Resultats de la cerca
Es mostren 983 resultats
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera
Frits van den Berghe
Pintura
Pintor flamenc.
Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme
Delegació Diocesana d’Escoltisme
Institució de l’escoltisme catòlic constituïda com a moviment d’Acció Catòlica a la diòcesi de Barcelona el 1956.
La integraren agrupaments confessionals ja existents, bàsicament l’Agrupament de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Jordi Bonet i Armengol en fou el primer president 1957 Fou membre fundador de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic La seva constitució fou decisiva per al desenvolupament posterior de l' escoltisme als Països Catalans
Pere de Copons i de Copons
Cristianisme
Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53).
Ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya, durant el seu episcopat a Girona publicà Espiritual recreo de l’ànima per a exercitar-la a alabar i servir a Déu sd A Tarragona destinà una part de les rendes als pobres i convocà quatre concilis provincials 1733, 1738, 1745 i 1752 Era germà d’ Agustí de Copons
Max Dvořák
Art
Historiador de l’art.
Alumne de Wichhoff i Riegel a Viena, s’interessà per la idea de la causalitat en el desenvolupament de l’art Publicà Art com a expressió de l’esperit 1924 Estudià especialment les èpoques de crisi dels estils manierisme, que uneix amb els canvis de la història espiritual de la humanitat fou un teòric de conservació dels monuments
mevlevi
Religió
Membre d’una orde sufí fundada pels deixebles del poeta sufí Jalāl al-Dīn RūmD el s. XIII.
Se’ls coneix també com a dervixos dansaires o giradors, per com executen la dansa meditació dita sema , en què ballen girant sobre ells mateixos Tenen el centre a la ciutat turca d’Iconi Durant l’imperi Otomà, l’ordre mevlevi cultivà, a banda de l’ordre espiritual, l’excellència cultural i artística Es considera que són progressistes i liberals
Rebel·lió al Tibet contra l'ocupació xinesa
El Tibet es revolta contra l'ocupació xinesa L'exèrcit xinès aconsegueixr doblegar la rebellió amb accions militars que provoquenr la mort de milers de tibetans Com a conseqüència, desenes de milers de persones s'exilien i el cap d'Estat i líder espiritual del Tibet, el catorzè Dalai Lama, i els seus principals collaboradors fugen cap a l'Índia
ka
Religió egípcia
Concepte religiós de l’antic Egipte molt controvertit.
Ha estat interpretat com a expressió d’un doble de l’home, de la seva força vital, d’un geni protector que neix amb ell i en té cura després de la mort, d’una individualització del geni de la raça o d’una abstracció de les forces sobrenaturals pròpies dels éssers vius Element espiritual, hom el representava amb dos braços aixecats enlaire
Artur Potau i Torre de Mer
Pintura
Aquarel·lista.
Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis
Sigbjørn Obstfelder
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Preocupat per la invasió de la civilització per la mecànica, que no permet el desenvolupament espiritual, considera la pàtria un infinit còsmic i el paisatge un món interior poblat de somnis Publicà, entre altres obres, Digte ‘Poemes’, 1893, To novelletter ‘Dues narracions’, 1895, Korset ‘La creu’, 1896, De røde dreaber ‘Les gotes vermelles’, 1897 i En praests dagbog ‘Diari d’un pastor’, 1900
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina