Resultats de la cerca
Es mostren 2793 resultats
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible abandonar el…
matèria tova
Física
Camp de recerca de la física de la matèria condensada que se centra en l’estudi dels sistemes físics que poden ser deformats de manera simple per tensions o fluctuacions tèrmiques, com ara líquids, col·loides, polímers, escumes, etc, mentre que els efectes quàntics són negligibles.
Un exemple típic d’estudi són els cristalls líquids que es poden trobar en certes pantalles d’ordinador, descoberts per P-Gde Gennes, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física el 1991
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una…
esport adaptat

Els esportistes amb paràlisi cerebral greu utilitzen aparells controlables amb la boca
Xavi Díaz
Esport general
Esport que ha estat modificat o creat per a atendre les necessitats dels individus amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…
Esther Morales Fernández

Esther Morales Fernández
ARXIU E. MORALES / QUIQUE CALVO
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
S’inicià al Club Natació Sitges i debutà en competició l’any 1999 El 2012 entrenava al Club Natació Balear Participà en quatre Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 a Londres 2012 Aconseguí la medalla de bronze en 50 m lliure i 100 m esquena a Atenes 2004 i en 100 m esquena a Pequín 2008 Guanyà les medalles d’or en 50 m lliure i 100 m papallona i les de bronze en 100 m esquena i 200 m estils al Campionat del Món del Comitè Paralímpic Internacional 2002 També guanyà els 100 m lliure del Campionat del Món FINA 2003 i la plata en 100 m lliure i el bronze en 100 m esquena al Mundial de piscina…
Roger Puigbò Verdaguer

Roger Puigbò Verdaguer
COMITÈ PARALÍMPIC ESPANYOL
Atletisme
Atleta amb discapacitat física.
Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012
Sílvia Vives Montlleó
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
Abans de competir en esport adaptat havia estat tercera de Catalunya en 100 m papallona En els Jocs Paralímpics assolí les medalles de plata en els 100 m papallona 1992, 1996 i els 100 m esquena 1996 i les de bronze en els 200 m estils 1996 i els relleus 4 × 100 m estils 1992, 1996 El 1994 establí el rècord d’Espanya dels 100 m papallona i els 100 m esquena, i el 1996 el dels 200 m estils Rebé la medalla d’argent de Barcelona al mèrit esportiu 1993
Jesús Collado Alarcón

Jesús Collado Alarcón
COMITÈ PARALÍMPIC ESPANYOL
Natació
Nedador amb discapacitat física.
En els Jocs Paralímpics de Sidney 2000, aconseguí un or en 100 m papallona i dos bronzes en 100 m esquena i 200 m estils En els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, conquerí un or en 100 m papallona i un bronze en 100 m esquena En els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, aconseguí un or en 400 m lliure i en els de Londres 2012 fou finalista en 400 m lliure, 4 × 100 relleus lliure i estils i en 100 m papallona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina