Resultats de la cerca

Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fóra l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la

Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Hom la troba a nombrosos suïssos i se'n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol

Entre els principals tipus d’explotació minera cal destacar l' explotació subterrània , que és l’emprada en les mines mina i l' explotació a cel obert , amb les varietats d' explotació descoberta quan el jaciment és poc profund i s’estén en una gran superfície horitzontal, que és freqüent en els jaciments de carbó poc profund, per exemple, i d' explotació en fossa quan el jaciment s’enfonsa verticalment en una zona de poca extensió superficial, que es presenta en el cas d’alguns filons

Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan

Ofereix les primeres manifestacions durant l’edat mitjana, en obres burlesques cants dels goliards, sermons joyeux, farses, etc, i assumeix un aspecte definitiu a la fi del segle XV, a Itàlia, amb el Baldus de Folengo Entre els seus precedents, hom troba els noms de Tifi Odasi amb la Macharonea , Fossa da Cremona, etc Fou conreada en diversos països europeus França, Anglaterra, Països Baixos i Germània, etc A la península Ibèrica, hom troba la Macaronea latino-portugueza 1791 i la Metrificatio invectivalis contra studia modernorum , publicada el 1794 amb el pseudònim de Matías de Retiro

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà a partir de la dècada de 1950 El seu primer èxit fou la consecució del Campionat d’Espanya de tir al plat per equips 1957 amb la selecció catalana Guanyà la Copa d’Espanya de fossa olímpica 1961 i participà en aquesta prova en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou entrenador de tir al plat i delegat de la Federació Catalana de Tir Olímpic El 1989 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic

Pertangué a l’empresa Roca i el 1988 passà a mans municipals L’equipament disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de beisbol i softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossa de salt i grades per a 1100 espectadors El 1997 fou una de les tres seus del Campionat d’Europa de beisbol Fins el 2010 hi realitzaren els seus partits i entrenaments el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc, però des del 2011 ho fan a les installacions de Can Torelló

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ARMH inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939 El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí