Resultats de la cerca
Es mostren 1653 resultats
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…
Bienve Moya

Bienve Moya
Folklore
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el folklorista, activista, gestor cultural i escriptor Benvingut Moya i Domènech.
Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…
,
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra deXiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals…
Nicolau
Cristianisme
Bisbe de Mira (Àsia Menor).
És conegut com a Nicolau de Mira , pel bisbat, o com a Nicolau de Bari , pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies 1087 De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies La seva festa…
divertissement
Música
A la França dels segles XVII i XVIII, peça que s’inseria en un acte o un entreacte d’òpera o d’una altra representació teatral com el ballet o la tragédie lyrique.
El terme també s’emprà per a designar petites peces de música pièce d’occasion creades per a circumstàncies particulars com festes, inauguracions, etc
sarau
Folklore
Reunió de persones que es diverteixen ballant.
Des del s XVIII comportava sovint l’ús de disfressa, sobretot en ocasió del carnestoltes Forma part de les festes majors, normalment a l'envelat
ocurrència
Cristianisme
Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.
L’ocurrència és accidental quan hi ha coincidència del cicle temporal i del cicle santoral, i és perpètua quan ambdues festes cauen sempre el mateix dia
Vladimir Grigorjevič Benediktov
Literatura
Poeta rus.
Soldat i funcionari del ministeri de finances, obtingué un gran èxit amb Stikhotvorenija ‘Poesies’, 1835, on tractava amb un estil simple temes de festes, amors i costums
kermesse
Antropologia
Folklore
Festa popular que se celebra a l’aire lliure, amb balls, rifes i altres diversions, generalment amb finalitats benèfiques.
Als Països Baixos i a Flandes, les kermesses són festes parroquials i fires anyals, molt celebrades També tenen tradició a l’Europa Central i al nord de França
Cometo
Mitologia
Nom de dues heroïnes mítiques gregues, que moriren com a càstig de llurs crims contra la religió i contra la pàtria, respectivament.
L’una era sacerdotessa d’Àrtemis Triclària, i l’epidèmia que seguí la seva mort originà les festes triclàries L’altra era filla de Ptelerac, rei dels teleboencs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina