Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
balada
Música
A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica, de creació sàvia, o inspirada en el poble.
Per extensió, composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental, o composició purament instrumental inspirada més o menys directament en algun d’aquests textos Per bé que poetes anglesos com William Wordsworth o Samuel Coleridge intervingueren decisivament en la seva evolució com a gènere poètic -al costat d’alemanys com JG von Herder el gran precursor, Goethe, Schiller, Heine, Rückert, etc-, des del punt de vista musical la balada és un gènere quasi exclusivament alemany Els seus precursors foren, entre altres, Johann Friedrich Reichardt 1752-1814 i Carl Friedrich…
música del Kurdistan
Música
Música desenvolupada al Kurdistan.
Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat…
música de Gal·les
Música
Música desenvolupada a Gal·les.
Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…
Artur Masriera i Colomer
Artur Masriera i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, historiador, memorialista, crític i traductor.
Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…
,
música del Líban
Música
Música desenvolupada al Líban.
Per la seva posició estratègica, des de l’antiguitat ha representat el creuament i el punt de convergència de diverses civilitzacions, com ara la mesopotàmica, l’assíria, la babilònica, la persa o la bizantina, i fins el 1975 servia d’enllaç entre l’Europa mediterrània i la resta de països del Pròxim Orient, tant en el camp econòmic com en el cultural Malgrat la guerra civil 1975-91, continua essent un focus de desenvolupament i de difusió de la cultura àrab oriental, juntament amb Síria i Egipte El mosaic de confessions religioses representa una de les característiques més destacables de la…
música de Bretanya
Música
Música desenvolupada a Bretanya, país d’Europa occidental que s’endinsa a l’Atlàntic i que ocupa la península armoricana.
La zona -coneguda com a Armòrica- fou romanitzada durant el segle I, i posteriorment, als segles V i VI, patí la invasió dels celtes anglesos bretons La llengua bretona assolí la seva màxima esplendor al segle X, època a partir de la qual inicià un lent declivi Música culta Vegeu França Música tradicional A la costa meridional bretona, la llengua i les tradicions s’han conservat més que en altres zones, i continuen vives en elements precristians, en els ritus religiosos de veneració dels sants, en la indumentària, en la mitologia celta i en la música i els instruments folklòrics La Bretanya…
música popular de l’Amèrica francòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels francesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals territoris del Quebec (Canadà) i Louisiana (EUA), la Guaiana Francesa i diverses illes antillanes (Haití, Martinica i Guadeloupe).
El domini francès s’estengué a partir de la xarxa de comunicacions interiors, com ara el riu Sant Llorenç, els Grans Llacs i el riu Mississipí Això possibilità als colons fundar el Quebec 1608 i estendre la seva presència fins a la desembocadura del Mississipí, zona que van batejar amb el nom de Louisiana El patrimoni musical del Quebec consisteix majoritàriament en cants i danses originaris de la França central i septentrional introduïts durant les immigracions del segle XVII El recopilador Marius Barbeau assenyala que moltes característiques del repertori més antic, com poden ser la base…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…
Editorial Barcino
Editorial
Empresa editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep M. de Casacuberta i Roger, que la dirigí fins el 1985.
Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el Llibre del consolat de mar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina