Resultats de la cerca

Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina La seva nombrosa producció lírica, adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes Hom en conserva unes quaranta cançons i, entre d’altres, partiments —un d’ells amb Guillem de Berguedà—, planys i sirventesos Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat 1920-21 Excellí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal També intervingué en treballs d’ornamentació i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, exlibris, etc Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses colleccions particulars

Emprà el dialecte labortà clàssic, culte, però desconegut per la majoria dels bascoparlants La seva tasca poètica s’inicià cap al 1950, collaborant en diverses revistes basques Com a narrador, destaca la novella Haur besoetakoa ‘La fillola’, 1970 i les traduccions i adaptacions de contes d’EAPoe, HHMunro, FKafka i altres La seva obra, molt treballada a nivell formal i de temàtica heterogènia, ha exercit força influència en els escriptors posteriors

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també…

S'oposa al totalitarisme i a qualsevol mena de dictadura o abús d’autoritat Es dóna principalment en els països de democràcia formal i es manifesta tant a nivell ideològic religiós, filosòfic, artístic, etc com sindical, polític, d’associacions, etc Quasi mai, però, no es dóna en forma pura, ja que molt sovint les tendències i els corrents que es consideren més perillosos per a l’ordre establert són declarats illegals i sovint reprimits

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

Fundà la revista PC Poètes Casqués 1941, substituïda després per Poésie Dedicat sobretot a la tasca d’edició d’obres poètiques, féu diverses antologies Poètes maudits d’aujourd’hui 1972, La Résistance et ses poètes 1978 i altres Com a poeta cal destacar Le temps des merveilles 1978 Sorprèn per la seva coherència temàtica i formal i una riquesa expressiva extraordinària, que recorda en certes ocasions LAragon, si bé amb personalitat pròpia, plena d’humanitat

Format amb el seu pare Arcangelo i influït per FBarocci, l’obra del qual conegué a Roma, treballà a Florència, Pisa, Perusa i principalment a Siena frescs a l’església del Santo Spirito i a la catedral 1608-11 La seva producció, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un cert to gràvid i malenconiós i per un adotzenament formal Mare de Déu amb l’Infant Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols