Resultats de la cerca

Procedent de la Lliga Gaèlica, fou un dels fundadors del Sinn Fein 1902 i participà en la revolta de Pasqua del 1916 Diputat republicà 1918, fou speaker de la Dáil Éireann 1919-21 i president d’Éire 1945 i de la República d’Irlanda 1952-59

Deixeble de Külpe, a l’escola de Würzburg, és conegut per la seva crítica de l’associacionisme i sobretot pel fet d’ésser, juntament amb Köhler i Koffka, un dels fundadors de la psicologia de la forma , gràcies als seus estudis sobre la percepció del moviment aparent

Fou professor a Ajaccio i Avinyó Es retirà a Serinhan, on es dedicà exclusivament a l’estudi dels insectes, i emprengué un gran nombre d’investigacions, que recollí en la seva obra més important, Souvenirs entomologiques 1870-89 És considerat com un dels fundadors de l’entomologia

S'establí a Israel el 1915, on fou un dels vuit primers membres de l’Acadèmia de la Llengua Hebrea i un dels fundadors de la Societat d’Escriptors Hebreus Les seves obres més notables són Ahava sara ‘Amor prohibit’, premi Bialik, 1939 i Gananim ‘Jardiners’, 1944

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Salt i el seu primer president durant vuit anys, fins que passà a dirigir la Federació Gironina de Basquetbol 1981-93, temps en què també exercí com a vicepresident de la federació catalana Fou considerat Històric del bàsquet català 1999

Un dels fundadors del teatre d’estil occidental Autor d’una versió moderna del drama poètic El ventall de flor de préssec , de Gong Shanren 1648-1718, i de la peça Flor de préssec i la noia , sobre l’amor de dos joves a la Xina antiga

Amic d’AGide, fou un dels fundadors de la Nouvelle Revue française 1909 Conreà la novella i el conte L’inquiète paternité 1913, Le camarade infidèle 1922 l’assaig Plaisir à Corneille 1936, Madeleine et André Gide 1956 i el teatre, com Les fils Louverné 1914

Fou un dels fundadors del partit Unión Republicana 1896 Fou regidor de Palma del 1899 al 1901 i del 1903 al 1905 Formà part de la candidatura de la conjunció republicanosocialista a les eleccions a les corts del 1910 Collaborà a La Unión Republicana 1896-1904

Considerat un dels fundadors del neorealisme, el 1947 obtingué el premi al millor film italià en el festival de Venècia per Caccia tragica Són també films seus Riso amaro 1949, Roma ore 11 1952, Italiani, brava gente 1963 i Un apprezzato professionista di scuro avvenire 1973

Participà en la tercera guerra púnica contra Cartago 149 aC, que assetjà, sense èxit, amb el seu collega L Marci Censori És recordat com un dels fundadors del ius civile , i deixà una obra en set llibres Manilii monumenta També li són atribuïdes altres lleis, fórmules i actuacions jurídiques