Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
Confederació Esportiva de Catalunya
Esport general
Institució esportiva de Barcelona fundada el 1922.
Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…
Bonasport
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1986, fou presidit per Eusebi Güell Jover, Eusebi Güell de Sentmenat i Lluís Navarro Fló Les seves installacions consten de 8 pistes de tennis 7 de terra batuda i 1 de sintètica, 6 pistes de pàdel, 3 d’esquaix, una pista poliesportiva, gimnàs, piscina i diverses sales per a activitats dirigides El club fou pioner en la introducció del pàdel a l’Estat espanyol, i el seus equips absoluts han obtingut diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categoria masculina els anys 1989, 1992 En categoria femenina obtingué el subcampionat d’Espanya l’any 1991 En…
Salvador Gabarró i Torrents
Mestre serraller.
Fou collaborador de Joan Onyós a les obres del palau Güell de Gaudí 1886-90 Llur taller del carrer d’Argüelles de Barcelona fou continuat pels germans Josep i Lluís Badia al carrer de Nàpols, en un taller obra de Gaudí 1904, desaparegut
Copa Harmon
Golf
Torneig de golf organitzat pel Golf de Pedralbes de Barcelona durant les dècades de 1920 i 1930.
Fou una competició pionera, considerada el primer gran trofeu de club de la història del golf català Entre els seus guanyadors figuren Claudi Güell, vencedor en diverses ocasions i membre de la família que el 1912 impulsà la fundació del mateix club, degà a Catalunya
Junta de Fàbriques
Indústria tèxtil
Economia
Nom que adoptà la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó el 1847, quan amplià el camp a d’altres activitats industrials, com la llanera, la sedera, la de construcció i la metal·lúrgica, entre altres.
En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…
Solicrup

Zona industrial vora Vilanova i la Geltrú prop de Solicrup (Garraf)
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf), a l’E de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l’antic terme de la Geltrú.
La casa és adjunta a l’antiga torre de Solicrup , aturonada, que defensava la costa És esmentada des del s XIII A mitjan s XVII fou adquirida pels frares mercedaris, que hi restaren fins el 1835 El 1849 fou adquirida per Joan Samà des del 1939 és dels Bertran i Güell
riu Nere
Riu
Riu de la Vall d’Aran, dins el terme de Viella, que neix al vessant est del cap de Tòro (2 975 m).
A la capçalera hi ha els petits estanys de Molières i de Tòro, però el cabal es deu, principalment, a l’aigua del güell d’Orno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella S'uneix al barranc de Viella per l’esquerra
La España Regional
Revista mensual, fundada a Barcelona el 9 de març de 1886 i editada fins el 1893.
Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas
Joan Alsina i Arús
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborador de Gaudí a les obres del Palau Güell i de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Gran Hotel de Palma, Mallorca Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina