Resultats de la cerca

Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà collaborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat Des del 1980 publicà a El Víbora per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído , i a partir del 1982 a Cairo , on aparegué Las aventuras de Roco Vargas D’altres obres destacables són Opium 1983, Tritón 1984, El misterio del susurro 1985, Sabotaje 1989 i El muro 1990 Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pósters, portades, etc Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’Evangeli…

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l' underground nord-americà Al maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres Ha estat guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 1995, el…

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat…

Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula stoechas tomaní ,…

S'inicià a Jaimito , d’Editorial Valenciana, tebeo dins del qual publicà les historietes del seu primer personatge, El soldadito Pepe, i, a partir del 1954, el que seria la seva creació més popular, el gat Pumby L’èxit del personatge fou tan gran que l’any següent s’edità una revista de còmics del mateix nom que aconseguí un gran difusió i arribà fins als 1204 números Parallelament creà altres personatges com ara Capitán Mostachete, Sandokancio, Benjamín y su pandilla, Robin Robot i la versió en còmic de Mazinger Z, la majoria publicats per Editorial Valenciana En tancar aquesta…

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967 És autora d’…

Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…

Després de graduar-se en anglès a la Universitat de Tòquio 1893 es dedicà a la docència fins el 1900, en què viatjà a la Gran Bretanya becat pel govern De retorn al Japó fou professor d’anglès a la Universitat de Tòquio 1903 Els anys següents publicà, entre altres obres, les seves dues novelles més celebrades, Wagahai-wa neko de aru ‘Soc un gat’, 1905 i Botxan 1906, de caràcter humorístic Dedicat a partir del 1909 exclusivament a la literatura, la seva obra posterior, de caràcter molt més pessimista, inclou les novelles Kōjin ‘El viatger’, 1913,  Kokoro 1914,  Mon ‘La porta’,…