Resultats de la cerca

Germanastre de Francisco Pizarro, fou governador de Quito 1539 Després de l’assassinat de Francisco pels almagristes, esdevingué el cap de la facció pizarrista que assolí el poder a Quito Organitzà una expedició a l’Amazones 1541-42, que fou un fracàs econòmic, però que obrí el camí cap a l’Atlàntic Organitzà l’aixecament dels encomenderos ressentits per les noves lleis d’Índies i fou nomenat governador del Perú Derrotat per Pedro de la Gasca, fou executat

Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial

Era fill del governador filipista de la Vall d’Aran executat pels austriacistes 1707 En ocupar les forces de Felip V la Vall d’Aran, en fou nomenat governador, càrrec que ocupà el 1712 En produir-se la guerra de la Quàdruple Aliança 1719, els francesos envaïren la Vall d’Aran i el feren presoner Signada la pau, fou alliberat i reprengué el càrrec 1721, malgrat les queixes dels aranesos, que denunciaren els seus abusos a Felip V

Comanador de l’orde de Sant Joan al Masdéu 1350-56, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya Fou un dels capitans de mar de l’armada de Gilabert de Cruïlles, enviada a Sardenya contra els rebels Doria Destinat com a governador del Logudor 1356, no arribà a ésser-ho Intervingué en l’administració, però el governador fou Bernat de Cruïlles, bé que apareix en alguns documents com a lloctinent reial al Logudor

El 1565 fou designat adelantado i governador de la Florida Hi fundà el fort de San Agustín i posà fi als intents francesos d’establir-s’hi Governador de Cuba 1567, pogué fer anar endavant els seus projectes de fortificar tota la costa de la Florida fundació dels forts de Santa Elena, Tampa, etc El 1574 fou nomenat capità general de la flota, per tal d’organitzar l’Armada Invencible, però morí mentre duia a terme aquesta tasca

Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886

El 1434, en passar per Mallorca, Joan II de Navarra el nomenà vicecanceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia fou empresonat pels genovesos després de la batalla de Ponça 1435 El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne

Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València

Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra