Resultats de la cerca

Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del Carrascar…

Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen

Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Modernament hi ha estat bastit el  far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs

En un dels tossals que el dominen —el tossal de Manises— fou bastit un poblat ibèric Entre aquest tossal i la platja estava situada una necròpoli ibèrica dita necròpoli de l’Albufereta d’Alacant , identificada erròniament amb Lucentum , corresponent a la primera fase s IV-III aC de la ciutat que hi hagué al tossal de Manises els materials són guardats al Museu Provincial d’Alacant Al llarg de la platja s’ha format modernament un centre turístic l’Albufereta

Començà jugant a l’Ibèric 1903 i passà al Football Club X, on jugà quatre temporades i aconseguí tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Arran de la fusió amb el RCD Espanyol, s’incorporà a l’equip blanc-i-blau 1908-18 i es convertí en un dels primers mites del club Tornà a guanyar el Campionat de Catalunya 1912, 1915, 1918 Amb la selecció catalana jugà 4 partits i fou campió de la Copa Príncep d’Astúries 1916