Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
planària
Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
Pierre Sicard
Pintura
Pintor francès.
Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París
mogul
Lingüística i sociolingüística
Llengua mongòlica molt arcaïtzant (ha estat inclosa en un grup especial de llengües mongòliques arcaiques) parlada en alguns indrets de l’Afganistan.
zigofil·le
Botànica
Planta herbàcia ruderal, de la família de les rutàcies, de fulles ovatoel·líptiques, flors grogues i fruits en càpsula, pròpia d’indrets àrids.
estació
Acció de deturar-se per un cert temps algú o un vehicle en un dels indrets situats en el camí que recorre.
emprenyavelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de fulles basals, en roseta, i flors grogues, flairoses, pròpia d’indrets àrids.
comunitat vegetal
Geobotànica
Conjunt de plantes d’exigències ecològiques més o menys semblants que tendeixen a retrobar-se juntes en els indrets de característiques comparables.
Cada comunitat vegetal configura un conjunt de característiques estructurals, funcionals i florístiques, relativament típic i estable, sovint amb denominació específica alzinar, gespet, bardissa, etc, assimilable per algunes escoles al concepte de consorci Hom parla de comunitat vegetal permanent per a referir-se a aquella capaç de mantenir-se indefinidament en un indret clímax i de comunitat vegetal transitòria quan es tracta d’un conjunt que ocupa temporalment i oportunísticament un indret després que una maltempsada incendi, esllavissada, rompuda, etc…
tresc
Turisme i lleure
Viatge turístic que inclou excursions a peu per indrets poc freqüentats pel turisme convencional, i sense infraestructura hotelera, normalment per alta muntanya.
El mot es formà en anglès a partir de l’afrikaans treken , migrar
alça
Tros de paper que hom posa sobre el timpà de la premsa tipogràfica en els indrets on es vol reforçar la pressió.
heliesquí
Esquí
Esports d’aventura
Esport d’aventura que consisteix a aproximar-se amb helicòpter a indrets d’alta muntanya de difícil accés i descendir-ne esquiant.