Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques, els…
ambient
Ecologia
Conjunt de factors físics (humitat, temperatura, pressió, llum, etc), químics (composició química del medi) i biològics (interaccions entre els organismes) a què és sotmès un ésser viu.
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger és invariant…
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
arqueoparasitologia
Arqueologia
Branca de l’arqueologia dedicada a la identificació de les restes de paràsits en el registre arqueològic i la reconstitució de les interaccions entre aquests i els humans que parasitaren.
La recuperació d’aquesta informació és factible, sobretot, quan es conserven restes de copròlits o de teixits tous momificats, però també és possible obtenir informació de les anàlisis de sòls i, en el cas de certes infestacions com ara la tènia, en els ossos L’estudi d’aquestes restes proporciona informació sobre la dieta quan es tracta de paràsits associats amb determinats aliments, l’entorn ecològic, sobre la mobilitat humana quan apareixen fora del seu abast habitual, les condicions higièniques i sanitàries, la presència d’animals domèstics i, en termes més generals, sobre les activitats…
L’Univers visible i invisible: detecció i producció de matèria fosca
Consideracions generals La física de partícules, que estudia l’estructura íntima de la matèria i tracta amb distàncies de tan sols 10 –19 m, i la cosmologia, que estudia l’Univers com un tot i treballa amb distàncies de fins a 10 25 m, representen les dues fronteres de la física en l’escala de distàncies Però les dues fronteres estan connectades, i a hores d’ara als laboratoris de física d’altes energies es recreen les condicions sota les quals l’Univers primordial era format per un plasma de partícules energètiques Escales d’observació de la matèria de l’Univers A ull nu es pot observar la…
blastema
Biologia
Qualsevol territori de l’embrió que posseeix individualitat pròpia, i del qual deriven, mitjançant interaccions internes i amb els altres blastemes, els futurs teixits i els futurs òrgans de l’animal adult.
toxicologia
Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària.
Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme via…
ciències ambientals
Ecologia
Conjunt de ciències que estudien el funcionament de la Terra i els seus ecosistemes tenint en compte totes les interaccions dels éssers vius, entre ells i amb el medi abiòtic i l’energia.
Integren coneixements pluridisciplinaris de física, química, biologia, geologia, economia, demografia, política i etologia, principalment
nanofotònica
Física
Branca de l’òptica que estudia el comportament de la llum i les seves interaccions amb la matèria a escala nanomètrica, molt especialment entre la llum coherent i els metamaterials fabricats mitjançant processos nanotecnològics.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina