Resultats de la cerca
Es mostren 1746 resultats
Libéral Bruant
Arquitectura
Arquitecte francès, el més important d’una família d’arquitectes.
Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència
Joan de Sagarriga i de Reard
Història
Erudit.
Tercer comte de Creixell, senyor de Pontós, Borrassà, Romanyà de Besalú, Vilamorell, la Pobla de Pontós, Sant Miquel de Cavallera i Ordis Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit 1735 i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña 1830, continuat per Orígenes históricos de Cataluña El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia
Grup R
Arquitectura
Associació d’arquitectes creada el 1951 a Barcelona per Oriol Bohigas, Josep A.Coderch, Joaquim Gili, Josep M.Martorell, Antoni de Moragas, Josep Pratmarsó, Josep M.Sostres i Manuel Valls, i autodissolta el 1961.
El seu objectiu fou d’inserir l’estudi de l’arquitectura dins una problemàtica artística, social i tècnica Organitzà exposicions i conferències d’arquitectura i art i concursos de projectes arquitectònics a les Galeries Laietanes 1952-58, participà a la Quarta Biennal de São Paulo 1956, i promogué la creació del Centre d’Informació de Materials per a l’Arquitectura i la Decoració de la Casa El 1958 i el 1959 organitzà uns interessants cursets sobre economia i urbanisme i sociologia i urbanisme
Thomas Vautor
Música
Compositor anglès, actiu entre el 1600 i el 1620.
Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació
Boris Aleksandrovic Aleksandrov
Música
Compositor i director rus, fill d’Anatolij Nikolajevic Aleksandrov.
Es graduà al Conservatori de Música de Moscou el 1929 i fou director musical del Teatre de l’Exèrcit Roig 1930-37, i també d’altres conjunts vinculats a l’exèrcit Es dedicà a gairebé tots els gèneres, des de la comèdia, la música vocal i coral fins al ballet, la música incidental i per a orquestra Són especialment interessants els tractaments que en la seva obra feu dels paràmetres harmònics i també d’altres llenguatges, com per exemple el jazz o la música folklòrica
adhesiu inorgànic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de substàncies inorgàniques.
Els més utilitzats són els silicats sòdics, interessants per llur baix preu Els més alcalins tenen poder mullant elevat i baixa viscositat els més rics en sílice s’assequen més ràpidament i donen juntures menys sensibles a l’aigua Són molt utilitzats per al cartó i fusta Són també inorgànics els ciments de polisulfurs, utilitzats per a construccions anticorrosives, i nombrosos altres ciments i massilles que es preparen amb ingredients diversos tals com fosfats, silicats, guix, litargiri, òxid de ferro, òxid d’alumni, etc
Évreux
Capital del departament d’Eure, a Normandia, França.
Situada a la vora de l’Iton, és un mercat agrícola important Gràcies a la descentralització industrial de París s’ha convertit en centre d’indústria química, tèxtil i de maquinària Conserva restes de la muralla romana de Mediolanum actual Vieil Évreux La vila medieval s’articulà entorn de l’abadia romànica de Saint-Taurain s XI i canvià de mans diverses vegades Són interessants la catedral, dels s XI al XVI, i l’ajuntament, renaixentista, amb la torre del rellotge, d’influència gòtica anglesa
Antoni Peric i Viader
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808
Iacopo Bellini
Pintura
Pintor italià, deixeble de Gentile da Fabriano.
És autor de nombroses pintures religioses en què la pintura veneciana començà a allunyar-se de la tradició gòtica El Musée du Louvre de París i el British Museum de Londres conserven dos reculls de dibuixos seus, que contenen interessants perspectives d’arquitectura i que constituïren durant molt de temps fonts de temes per a la gran escola veneciana dels ss XV i XVI, de la qual ell fou l’iniciador Fou pare de Gentile, Giovanni i Niccolosa Bellini aquesta darrera fou muller de Mantegna 1453
Luis Eusebi
Pintura
Pintor.
Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina