Resultats de la cerca

A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia

Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic

Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el comte de…

Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers

El 1910 anà a París, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Braque, Jacob i Apollinaire i escriví una poesia considerada com a precursora del surrealisme La lucarne ovale 1916, La guitare endormie 1919, Les épaves du ciel 1924 El 1925 es retirà prop de l’abadia de Solesmes i es dedicà a l’oració i la poesia Fruit d’aquesta etapa són Écumes de la mer 1926, Gant de crin 1927, Ferraille 1937, Plupart du temps 1945, Le chant des morts 1948 i Main d’oeuvre 1949

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma

De família pagesa, primer fou sastre i després un narrador prolífic, ple d’humor i bondat, que descriu la vida de la seva regió natal És autor, entre altres obres, de Schriften des Waldschulmeisters ‘Escrits del mestre d’escola del bosc’, 1875, Der Gottsucher ‘El cercador de Déu’, 1883, Jakob der Letzte ‘Jacob, el darrer’, 1888 i Martin der Mann ‘Martí l’home’, 1891 Enfront de la tècnica i de la vida urbana, Rosegger predica la fe religiosa i la vida tradicional al camp