Resultats de la cerca

Fundat l’any 1994, prengué el relleu del desaparegut Espanyol-Cornellà L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya el 1995 L’equip sènior ascendí a divisió d’honor estatal la temporada 1998-99 El 2004 signà un acord de collaboració amb el Futbol Club Barcelona i passà a formar part del club com a secció de voleibol femení, adoptant el nom de Club Voleibol Barcelona-Barça Disposa d’una dotzena d’equips en categories inferiors El 2011 l’equip sènior, dirigit per Marta Gens, jugava a la Superlliga femenina 2

Fundat el 1996, nasqué amb el nom de FS Interdinàmic agrupant exalumnes de l’Escola Ocata Començà jugant en categories inferiors en competicions de la Federació Catalana de Futbol L’any 2000 es fusionà amb el Futbol Sala Masnou i prengué la denominació Associació Esportiva Futbol Sala Masnou Interdinàmic La temporada 2010-11 tenia catorze equips de totes les categories, escola de futbol sala i uns 160 jugadors federats Destaca l’equip sènior femení, que des del 2008 juga a divisió de plata estatal L’any 2012 el sènior masculí jugava a preferent catalana

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits

Es formà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol Jugà cedit a la Unió Esportiva Figueres 1979-80 i al Centre d’Esports Sabadell 1980-81, i en el període 1982-91 passà al primer equip espanyolista, del qual arribà a ser el capità Jugava de migcampista, disputà 245 partits de Lliga i marcà 14 gols Fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Acabà la carrera al Palamós Club de Futbol 1991-93 Fou una vegada internacional sub-21 i una altra amateur , i jugà un cop amb la selecció catalana

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1944-48, encara que la temporada 1945-46 fou cedit al Club de Futbol Badalona Com a barcelonista disputà 31 partits, marcà 15 gols i guanyà dues Lligues 1945, 1948 Després jugà al Centre d’Esports Sabadell 1948-49, el Reus Deportiu 1949-51, el Gimnàstic de Tarragona 1951-53 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1953-57 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, la UE Sant Andreu en dues etapes 1957-59, 1961-65

S’inicià al FC Internacional barceloní i la temporada 1913-14 fitxà pel Futbol Club Barcelona Hi romangué quinze temporades, fins la 1927-28 Amb 475 partits, fou el jugador barcelonista amb més partits disputats fins els anys seixanta Jugava de mig ala i marcà 16 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928 i deu Campionats de Catalunya 1916, 1919-22, 1924-28 Fou el primer jugador barcelonista que rebé un homenatge 1917, i quan es retirà li’n feren un altre 1928 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després

Format al Club Esportiu Júpiter, la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugava de lateral i fou cedit al Badalona durant un període d’aquella mateixa temporada i a l’Sporting de Gijón en l’edició 1967-68 Pertanyé a l’equip espanyolista fins a la temporada 1976-77, en què disputà 132 partits de Lliga En deixar l’Espanyol jugà una temporada amb el Júpiter i es retirà Com a entrenador dirigí els equips del Júpiter, l’Europa i el Badalona, entre d’altres