Resultats de la cerca

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings…

Fill de Santiago de Ferrater i Boada Es llicencià en dret el 1837 Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41 Collaborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el…

Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona Fundà el diari La Protección Nacional  1893 En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona 1914-17 i 1919-23 La seva bibliografia és extensa i variada s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón 1881, Cataluña la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo 1907, La…

Començà els estudis de jurisprudència, però aviat els abandonà per dedicar-se només a la música Es formà amb Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol, del qual rebé lliçons de piano També estudià violoncel Algunes fonts recullen que el 1877 —a només vint anys— dirigí al Teatro Real de Madrid, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar Segurament residí a Madrid i l’any 1881 fou director al Teatro Real, juntament amb J Goula Compongué sarsueles Posteriorment, exercí la direcció a Londres, Viena, Amsterdam, Brusselles i altres ciutats d’Europa De retorn a Barcelona, dirigí…

Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De…

Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a partir d’aquest…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou president del Congrés…

Fill de Josep Faus i Condomines Exercí a Barcelona des del 1930, Fou degà del Collegi de Notaris 1951-60 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans 1968 Publicà nombrosos treballs sobre el dret matrimonial Los problemas de la mayor edad y del estado civil ante el derecho nuevo, 1941 La separación de hecho en el matrimonio, 1945 Jerarquía de retractos y preferencias de retrayentes, 1945 La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas, 1959 El derecho de familia en la compilación de nuestras…

El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la…

Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al departament de…