Resultats de la cerca
Es mostren 1384 resultats
biodegradació
Biologia
Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un organisme.
Per exemple, la transformació per part dels mamífers de tots els materials nitrogenats catabòlics en urea, o la transformació de l’amoníac en nitrit pel bacteri Nitrosomonas generalment la biodegradació d’un substrat va lligada al metabolisme respiratori és una oxidació i va acompanyada d’alliberament d’energia Des d’un punt de vista sanitari, i sobretot pel que fa a la pollució de les aigües, representa un procediment natural de mineralització o destrucció de la matèria orgànica que permet d’eliminar substàncies residuals o despulles animals o vegetals bo i transformant-les en…
Santa Agnès de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’…
cadena de blocs
Economia
Base de dades que conté emmagatzemades per ordre cronològic les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima.
Les transaccions són agrupades en forma de blocs lligats els uns amb els altres, de tal manera que l’examen d’un dels registres dona accés automàtic a tot l’historial Les cadenes de blocs, a més, incorporen en la formulació tècniques de criptografia que en fan molt difícil l’alteració, l’eliminació o la manipulació Les cadenes de blocs constitueixen el fonament de les criptomonedes La primera aplicació pràctica de les cadenes de blocs anà lligada a la creació del bitcoin 2009, que incorporà el llibre de registre públic descentralitzat i el protocol per al desplaçament i l’…
Pere Vidiella i Simó
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font del Nen de les…
Samsó
Darrer dels set jutges (llibre dels Jutges) d’Israel, heroi nacional de la lluita contra els filisteus.
Consagrat nazireu , la seva fama va lligada als nombrosos episodis de la seva guerrilla personal i de la seva força Després d’haver confiat el secret de la seva força —els cabells llargs del nazireat— a Dalila , fou empresonat i durant una festa enderrocà el temple de Dagon, on perdé la vida juntament amb la de milers dels seus enemics Molts exegetes veuen en aquest cicle d’episodis una rèplica del mite d’Hèrcules o de Gilgameš o, si més no, una amplificació popular d’algunes proeses extraordinàries La seva figura, represa sovint per l’art i per la literatura, ha inspirat, entre…
fuet
Música
Instrument de vent que consta d’un mànec en un extrem del qual hi ha lligada una tira de cuir.
El so és produït pel moviment ràpid i sec del cuir en l’aire En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure per desplaçament
Pere Jofre i Bosch
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Llicenciat en dret 1955 i en història contemporània 1960 a la Universitat de Barcelona, la seva militància política sempre ha anat lligada a partits nacionalistes En aquest sentit, durant la dècada del 1970 participà en la fundació d’Aliança Nacional Mallorquina ANAM i fou membre del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN Pel que fa a la seva tasca com a investigador, ha centrat els seus treballs en qüestions d’identitat nacional dels Països Catalans i l’antifranquisme Entre la seva bibliografia cal fer esment de pròleg Història d’Andratx…
Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Historiografia catalana
Publicació anual del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, editada amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis.
La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina