Resultats de la cerca

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE

Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913

Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars…

A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades

Situació Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-13328 Situació 31TCG222485 Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga És una pista una mica difícil que al cap de 1 700…

Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia

S'hi conserva una antiga torre rodona