Resultats de la cerca
Es mostren 1370 resultats
Sens
Ciutat
Ciutat del departament de Yonne, a la Borgonya, França.
Centre mercantil, té adoberies i indústries mecàniques, de la fusta i de plàstics Bisbat catòlic arquebisbat al s III i bisbat el 1622 La galloromana Agedincum fou capital dels sènons i conserva muralles, banys i teatre dels temps romans La catedral de Saint-Étienne, començada a construir l’any 1140, és ornamentada amb uns vitralls policromats dels s XII-XIII i una portalada del primer gòtic
Orbetello
Ciutat
Ciutat de la província de Grosseto, a la Toscana, Itàlia.
La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten
Meknès
Ciutat
Capital de la província de Meknès, al Marroc central, al N de l’Atles central.
Centre agrícola vi, olives, un ferrocarril l’uneix amb Rabat, Fes i Algèria Té aeroport Fundada al segle X per la tribu zenāta dels Meknassa, al segle XVII Mulay Ismail la convertí en la seva capital i l’envoltà de muralles Són notables el palau 1634, que serveix de panteó reial, i la gran mesquita La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina
Sanà
Vista de la ciutat de Sanà
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital política de la República del Iemen, situada a l’altiplà interior, a més de 2.000 m d’altitud.
Rica en mesquites i palaus d’estil iemenita, és dividida per muralles interiors en tres barris àrab, turc i jueu Té indústria tèxtil i amb caràcter artesà, adoberia i orfebreria És unida per carretera a Al-Ḥudayda, el port principal Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Sanà fundada el 1970 Fins l’any 1990 fou la capital de la República Àrab del Iemen
Villingen-Schwenningen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Situada a la Selva Negra, és un centre cultural i administratiu important Té indústria lleugera, electrotècnica i de rellotgeria La ciutat fou formada el 1972, amb la fusió de l’antiga Villingen i la més nova Schwenningen La part central, corresponent a Villingen, medieval, és encerclada de muralles, amb tres torres, i conserva diversos monuments religiosos i civils històrics L’ajuntament és del s XVI
Mascarell
Vila del municipi de Nules (Plana Baixa), un quilòmetre al NE del cap del municipi, vora la carretera de Borriana.
L’església parroquial els Àngels depèn de la de Nules Conserva les antigues muralles Era lloc mixt de cristians vells 101 focs el 1609 i de moriscs 30 focs el 1602, aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó Fou cap del marquesat de Mascarell de Sant Joan, i fins a la segona meitat del s XIX formà un municipi
Marcianòpolis
Ciutat antiga
Ciutat antiga de Tràcia, prop de l’actual Provadija (Bulgària), fundada per Trajà en honor de la seva germana Marciana.
Poblada de grecs, romans i tracis, formà part de la Moesia inferior en temps de Septimi Sever, i més tard adquirí el rang de capital Fou assetjada pels gots el 248, i durant el segle V Teodoric l’escollí per a residir-hi Seu espiscopal, caigué sota les invasions dels búlgars, que l’arruïnaren Se'n conserven les restes de les muralles i un aqüeducte
Josep Espasa i Anguera

Josep Espasa i Anguera
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa
Santa Eulàlia Sacosta
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Girona, que restà inclosa dins les muralles, al sector de Sant Pere de Galligants.
A causa de la devastació soferta durant la guerra del Francès fou abandonada N'era sufragània l’església de Campdorà Per la veneració que hi rebé santa Llúcia, a la qual era dedicat un altar, fou anomenada també Santa Llúcia Sacosta
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina