Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
cardó de paraire
Cardó de paraire
2016 Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, semblant al cardó però més petita i gairebé sense agullons, amb capítols de 4 a 6 cm, palletes rígides i bràctees rectes i esteses.
Viu també subespontani, sobretot al Vallès
cua de guineu
Cua de guineu
Bas Kers (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, tija dreta, alta de 20 a 60 cm, fulles linears i espiga cilíndrica allargada.
Creix en conreus i camins
cua de ca
Cua de ca
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm, amb fulles lanceolades, curtes, pubescents, i inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
Viu en terrenys arenosos vora de la costa
fals fredolic
Fals fredolic
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de cama esvelta i de barret d’un groc ocraci, una mica viscós, amb les làmines de color lila grisenc.
Es fa sobretot en fagedes És comestible
cogombre tropical
Horticultura
Planta anual de la família de les cucurbitàcies, d’origen tropical, enfiladissa, de fulles palmatipartides, flors grogues i fruits allargats i verrucosos.
El fruit del cogombre tropical s'anomena també cogombre tropical
tomaquera d’arbre
Tomaquera d'arbre
Parisete (cc-by-sa-3.0)
Horticultura
Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles cordiformes, flors blanques o rosades, oloroses, i fruit en baia ovoide.
El fruit de la tomaquera d'arbre és el tomàquet d’arbre
panís negre
Panís negre
Sugeesh (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles lanceolades i d’inflorescència densa i cilíndrica.
És conreada des de l’antigor a les regions tropicals de l’Àsia i de l’Àfrica
pardal de passa
Pardal de passa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, que és de colors més marcats que el pardal i amb el pili roig castany i ratlles vermelles als flancs.
Habita als Balcans, a la meitat S de la península Ibèrica, a Sardenya i al nord d’Àfrica Als Països Catalans és comú al S de l’Ebre
poll roig
Poll roig
Ferran Turmo Gort (CC BY-NC-SA 2.0)
Fitopatologia
Insecte polífag pertanyent als còccids diaspínids
, paràsit dels cítrics i d’algunes plantes ornamentals.
Les femelles són protegides per un escut circular d’uns 2 mm de diàmetre, de color rogenc és molt sensible als insecticides
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…