Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Santa Maria de Gàver (Estaràs)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de la part de migdia ECSA-I Estany L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al capdamunt del poble de Gàver, al costat de les ruïnes del castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG664166 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Història El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga Tot i aquesta vinculació amb el comtat berguedà, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins al 1957 al bisbat de Vic,…
pou del glaç

Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…
Sant Miquel del castell de Prades
Art romànic
Situació Aspecte de l’església després de les obres de consolidació ECSA - J Figuerola L’església de Sant Miquel és situada en el nucli antic de la vila de Prades, contigua a les restes de l’antiga muralla, al nord-oest de la població, a l’indret on hi havia hagut el castell Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Les restes de l’església són visibles des del carrer del Castell i s’hi accedeix per aquest carrer, a través d’un antic corral construït davant l’església i d’un esvoranc fet a l’absis JFM Història Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data per ara…
ferro
Tecnologia
Fulla de ferro una mica corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per allisar o per a netejar les pells.
Hom distingeix el ferro de ferrejar , de tall mort, i el ferro d’escarnar , de tall viu i una mica més llarg
agulla de fusell
Militar
Filferro prim que els soldats portaven a la corretja de la cartutxera per a netejar i desembussar el canó dels fusells de pistó.
dic
Transports
Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc, l’obra viva del buc.
Hi ha certes operacions de reparació i manteniment que hom pot efectuar solament deixant al descobert i amb fàcil accés totes les parts del buc, les quals antigament eren fetes a flor d’aigua inclinant el vaixell lateralment mitjançant barcasses, o bé en terra, amb el vaixell sobre un escar
desgreixatge
Tecnologia
Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix, per tal de sotmetre-les a ulteriors manipulacions.
Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits
estuba
Oficis manuals
Bany de vi o aigua bullent que hom dona a les botes de vi per netejar-les, estrènyer-les i llevar-los l’agror.
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…
Necròpoli del Serradar (Sant Pere Pescador)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpolis E Carreras Restes d’un conjunt de sepultures que són visibles a la vorera occidental de la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries entre la vila de Sant Pere Pescador i el quilòmetre 10, exactament al punt quilomètric 9,825 L’indret pertany al sector ponentí del paratge dit el Serradar, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador Mapa 258M781 Situació 31TEG069738 Necròpoli Les sepultures foren posades accidentalment al descobert l’estiu de l’any 1986 en aprofundir i netejar els desguassos de les voreres de la carretera Actualment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina