Resultats de la cerca
Es mostren 1962 resultats
ahimsā
Hinduisme
Virtut fonamental de la doctrina moral hindú (‘no dany’), basada en la no-violència i en el respecte extrem a tota forma de vida, considerada sagrada.
En sentit rigorós, obliga a no fer cap dany físic, mental, emocional o moral a cap ésser sensible A la pràctica significa l’abstenció de qualsevol activitat que comporti donar la mort o vessar sang, i també l’abstinència de menjar carn La doctrina ahimsā fou portada per Gandhi des del món de la religió al món de la política
alveògraf
Alimentació
Aparell que mesura el treball de deformació i registra les característiques reològiques (tenacitat, extensibilitat, elasticitat i força) d’una massa constituïda per farina de blat i aigua, preparada en condicions estàndard.
Un cop obtinguda la massa, és laminada i tallada en discs que, després de fixats en una platina, són sotmesos a una pressió d’aire que els obliga a un inflament fins a rebentar Un manòmetre d’aigua en comunicació amb l’interior de l’alvèol registra les variacions de la pressió durant l’inflament El gràfic obtingut és anomenat alveograma
Jean-Baptiste Perronneau
Pintura
Pintor i pastelista francès.
Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745 La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de MQde La Tour Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen 1748, Mme de Sorquainville 1749 i Abraham van Robais 1767, tots tres al Musée du Louvre
Simone Boccanegra
Història
Primer dux de Gènova (1339-44; 1356-63).
Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega
Eduard IV d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1461-83), fill de Ricard, duc de York, cap de la casa de York durant la guerra de les Dues Roses
.
Continuà oposant-se a la casa de Lancaster, i després de la victòria de Towton 1461 fou elegit rei Durant la seva minoritat fou regent el comte de Warwick, que el 1970 l’obligà a fugir als Països Baixos Protegit per Carles el Temerari, vencé Warwick a la batalla de Barnet 1471 Molt mediatitzat pel parlament, en morir ell esclatà la guerra civil
Yosef ibn Ferrusel
Metge jueu, conegut també per Cidellus (diminutiu de Cid).
Fou ministre d’Alfons VI de Castella-Lleó, que li encomanà la reorganització de Guadalajara, conquerida de poc 1086 Pel seu alt càrrec a la cort protegí molt els seus correligionaris Combaté la propagació de la secta caraïta i obligà els seus seguidors a abandonar tots els nuclis que havien format pel regne, per tal de concentrar-los en una sola població
Urbano Rattazzi
Història
Política
Polític italià.
Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç S'acostà a Cavour 1850, del qual fou ministre de gràcia i justícia 1853-55 Ocupà el ministeri de l’interior 1855-58 i rompé amb Cavour poc després El 1862 i el 1867 fou primer ministre La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir
Cleòmenes I d’Esparta
Història
Rei d’Esparta (~520 — ~490 aC).
La seva política s’orientà envers la consolidació, a Grècia, de l’hegemonia espartana, però es veié obstaculitzada per la rivalitat amb Demarat Al principi es negà a ajudar la revolta jònica contra Pèrsia, però després atacà Egina 491, que s’havia sotmès als perses La lluita amb Demarat l’obligà a exiliar-se Cridat de nou pels espartans, enfollí i se suïcidà
Hug VI d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1322-25) i vescomte de Cardona (Hug I) (1332-34).
Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI , però el rei Jaume II l’obligà a permutar-lo amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest Pego, Xaló i Laguar Participà en l’expedició de Granada 1311
Ral·li Catalunya

Ral·li Catalunya del 2013, puntuable per al Mundial
© RACC / ANDRÉS LAVANDINHO
Automobilisme
Competició automobilística internacional que se celebra cada any a Catalunya des del 1957.
Té els seus orígens en la Volta a Catalunya 1916, primera prova de tipus ralli que es feu a Catalunya i que el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC recuperà el 1954 Sota l’organització del RACC, el 1957 se’n disputà la primera edició amb la denominació Ralli Catalunya i en format modern La victòria fou per a Sebastià Salvadó i Guillem Bas, com a copilot Es mantingué fins el 1964, i, després d’uns anys sense celebrar-se, el RACC tornà a organitzar la prova el 1973 i la feu puntuable per al Campionat d’Espanya de rallis Dos anys més tard ja fou puntuable per al Campionat d’Europa de la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina