Resultats de la cerca

Fou membre fundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya 1986, del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1988, que presidí fins el 1998 També fou creador del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991 i de la Copa de les Regions d’Europa 1995, i membre del Consell Directiu de la UFEC 1992-96 Guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2004, és autor de llibres com 32000 passes, sobre la Marató de Catalunya 1982, i Catalunya Comitè Olímpic 1988

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà a partir de la dècada de 1950 El seu primer èxit fou la consecució del Campionat d’Espanya de tir al plat per equips 1957 amb la selecció catalana Guanyà la Copa d’Espanya de fossa olímpica 1961 i participà en aquesta prova en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou entrenador de tir al plat i delegat de la Federació Catalana de Tir Olímpic El 1989 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic

S’inicià al Club Cadí Canoë Kayak i s’especialitzà en eslàlom En categories inferiors obtingué resultats rellevants en l’àmbit estatal i internacional Representà Andorra en els Campionats d’Europa 2005, 2011 També disputà proves del circuit de la Copa del Món, tant a la Seu d’Urgell 2004-06, 2008, 2010 com a l’estranger Participà en el Campionat del Món 2007, 2009, 2011 i en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, amb la qual cosa es convertí en la primera piragüista d’aigües braves que representava Andorra en una cita olímpica

Fou també campiona d’Espanya en categoria infantil 1994, 1995, juvenil 1996 i absoluta 1998 Participà en el Mundial del 1999, amb un novè lloc per equips, i als europeus del 1998 i del 2000, en què assolí una quarta posició per equips Fou olímpica a Sydney 2000, on aconseguí la cinquena posició per equips i la vuitena en les barres asimètriques Als Jocs Mediterranis es proclamà campiona per equips i en asimètriques 2001, i bronze per equips 1997 Un cop retirada entrenà diversos clubs i també al CAR de Sant Cugat

Es formà al Club Natació Kallípolis Juntament amb la seva germana Andrea , sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés, participà en molts dels èxits de la selecció espanyola en la primera dècada del segle XXI Entre el 2002 i el 2007, competí en les proves en equip i combinada combo i guanyà dues medalles de plata 2006 i una de bronze 2002 en els Campionats d’Europa, i una plata 2007 i tres bronzes 2005, 2007 en els Campionats del Món Fou olímpica als Jocs d’Atenes 2004

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

Formà part del primer grup d’atletes catalans que participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920, on competí en els 200 m La classificació olímpica l’aconseguí malgrat que no fou mai campió de Catalunya ni d’Espanya Aquell any 1920 fou subcampió català dels 100 m i tercer en els 200 m i també tercer en els 200 m del Campionat d’Espanya Els rècords reconeguts foren els de triple salt 1920 i els de 4 × 100 m i 4 × 200 m amb els equips del Futbol Club Barcelona 1921

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009