Resultats de la cerca

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…

Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Llicenciada en filologia catalana El 1986 guanyà el premi Amadeu Oller amb el recull Paisatge d’hivern Pòstumament, es publicà un volum d’obra conjunta, El volcà 1991, que aplegava una reedició del seu primer llibre, un llibre inèdit que dona títol al conjunt i alguns poemes inèdits També deixà diverses narracions i una sèrie de treballs literaris, entre els quals destaquen els dedicats a Jordi Sarsanedas

Fundat l’any 2002, disposa d’equip sènior femení i equips en categories inferiors Participa en competicions d’àmbit català i estatal, i algunes de les seves patinadores, en competicions internacionals Carla Torrell, monitora del club, aconseguí la medalla de plata en figures obligatòries al Campionat d’Europa de patinatge artístic júnior 2009 També guanyà la medalla d’or del Campionat d’Espanya júnior 2010, seguida de Marta Oller, que guanyà la medalla de plata

Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular Durant una primera etapa 1908-09 difongué texts del mateix Bernat, de Blasco i Ibáñez, d’Oller i Rabassa, de Morales i San Martín, etc En algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’usar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble La…

Situat al bulevard des Capucines, fou construït el 1892 per l’empresari català Josep Oller i Roca, i inaugurat el 1893 amb un espectacle del ballet del Moulin-Rouge Fou cinema durant pocs anys, i tornà a la seva finalitat primitiva el 1954 Ha estat i és un dels principals teatres de varietats d’Europa Hi han actuat destacats membres de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra

És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca