Resultats de la cerca

Fou cantoret a la seu de Sogorb i més tard cantor 1618, contralt 1624 i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort Hom en conserva quatre obres un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina , un Magnificat i un Dixit Dominus

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Succeí, per renúncia, la seva mare Violant muller, amb el nom d’Irene, de l’emperador bizantí Andrònic II, darrera representant de la dinastia dels aleràmics i germana del marquès Joan I mort el 1305 Per a ocupar el tron hagué de sostenir una lluita amb el regent i pretendent, el marquès Manfred IV de Saluzzo El 1310 fou reconegut i investit per l’emperador S'ocupà de refer l’administració del seu estat i l’ordenà

És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya

Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976

Un tribunal turc ordena intervenir el grup de comunicació Feza, editor del diari Zaman , un dels més crítics amb el Govern El jutge acusa el diari de difondre propaganda desestabilitzadora El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, defensa la mesura i també la independència del poder judicial i la llibertat de premsa, tot i que una trentena de periodistes la majoria dels quals són d’origen kurd estan internats en presons turques La intervenció desencadena protestes dels periodistes i també dels Estats Units

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ordena al govern polonès suspendre “immediatament” la llei aprovada el 20 de juliol que avançava l’edat de jubilació dels jutges del Tribunal Suprem dels 70 als 65 anys El Tribunal dona la raó a l’oposició i a molts jutges que argumentaven que la llei afavoria la designació de jutges lleials al govern del partit Llei i Justícia El dia 21 de novembre el govern retira la llei i reinstaura els jutges cessats

Mor 1 persona i 11 resulten ferides després de ser atropellades per una camioneta a la sortida d’una mesquita a la zona de Finsbury Park Londres El conductor, un home de 47 anys, és neutralitzat i apallissat pels fidels fins que l’imam de la mesquita atura l’agressió i ordena que sigui lliurat a la policia Fonts de la policia qualifiquen l’atac de deliberadament antimusulmà, atesa la localització i la proximitat de l’atemptat al London Bridge 3 de juny

El govern d’Aragó ordena la retirada d’un llibre de text d’història d’una editorial catalana perquè utilitza l’expressió “Corona catalanoaragonesa” Segons la conselleria aquesta expressió constitueix una “manipulació de la història”, i considera que l’únic terme correcte és “Corona d’Aragó” El 22 de gener l’Institut d’Estudis Catalans replica al govern d’Aragó que es tracta d’una denominació de trajectòria acreditada i cita altres expressions comparables com regne asturlleonès que mai han estat qüestionats

La comunicació amb el satèllit es perdé durant el descens a la superfície marciana al desembre del 1999 El fracàs de la missió es degué amb tota probabilitat a un error en el sensor d’altitud, quan aquest ordenà l’aturada dels motors de frenada tot i que encara faltaven 36 m per a tocar la superfície de Mart El fracàs suposà un contratemps important per a la NASA, que al mes de setembre ja havia perdut la Mars Climate Orbiter