Resultats de la cerca

Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…

Per primera vegada des de la caiguda de l’URSS, els partits comunistes perden la majoria a la Duma cambra baixa del Parlament rus en les eleccions legislatives celebrades a Rússia Els comunistes aconsegueixen 111 dels 450 escons de la cambra Unitat, la candidatura encapçalada per Serguei Xoigu i propera al primer ministre, Vladímir Putin, és la segona força amb més representació 76 escons seguida de Pàtria-Tot Rússia, de l’exprimer ministre Ievgueni Primàkov També resulten elegits 111 diputats no adscrits a cap partit, la meitat dels quals són considerats propers al Kremlin

Exercí com a jutge, i més tard fou professor de literatura a la Universitat de Montevideo Conreà també el periodisme, collaborà en diverses publicacions i participà en la vida política del país De la seva tasca com a poeta cal remarcar el recull romàntic Notas de un himno 1871, amb clara influència de Bécquer, Leyenda patria 1879, Tabaré 1888, la seva obra cabdal, i Huerto cerrado 1898 Conreà també l’assaig de tipus històric La epopeya de Artigas, 1910 i les narracions de viatges Resonancias del camino , 1895

Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951

Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa

Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana

Collaborà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Mayet És autor de nombrosos reculls poètics, entre els quals Primera volada 1893, Vidamor 1905, El llibre dels petons 1909, i Florida d’estels 1927 Escriví per al teatre nombrosos sainets i peces curtes, algunes de les quals en collaboració amb Santiago Rusiñol , i es destacà sobretot per les obres d’exaltació patriòtica, com Jordi Erín 1906, Els segadors de Polònia 1912, Sota el cel de la Pàtria 1916, El drap sagrat 1920 i Els esclaus de la terra 1933

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian

Presoner dels turcs després de la desfeta grega del 1922 a l’Àsia Menor, plasmà aquesta dolorosa experiència en l’obra autobiogràfica Matrícula número 31328 , escrita amb un dur i lúcid realisme Traslladat a Grècia, el record de la pàtria perduda ha presidit gairebé la totalitat de la seva creació posterior Egea 1941, Oceà 1956, Èxode 1950, anàlisi esfereïdora de la guerra i de l’ocupació alemanya de Grècia i, sobretot, Terra d’Eòlia 1943, admirable cant de record de les costes perdudes, amb uns tons lírics, nostàlgics i poètics insuperables

Jesuïta Fou promotor de la collecció de poesia “Les Hores Extres” És autor dels reculls poètics Les paraules no basten 1963 i Comptar les bigues 1968, de les novelles Pàtria ignorada 1968 i Rescat d’ambaixadors 1970 —influïdes per l’existencialisme i la moderna novella catòlica—, de les narracions De Gaulle se’n va 1968, i, entre els estudis religiosos, L’Estat i les Esglésies per separat 1971, Vidal i Barraquer Síntesi biogràfica 1977, etc El 1980 fou publicat, pòstumament, el recull de la seva poesia completa Inaudits testimonis