Resultats de la cerca

Estudià geografia a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1961 Aquest mateix any es traslladà a Bristol, on treballà amb Peter Haggett Ambdós, juntament amb Richard Chorley de Cambridge, constitueixen el nucli de la geografia teòrica i quantitativa Harvey ha seguit la línia del pensament geogràfic de Hettner i Hartshorne, però mantenint-se dins de pressupòsits inicialment neopositivistes i després marxistes crítics De la seva primera època és Explanation in Geography 1969, on defensara la geografia com a ciència que pot explicar l’espai A Social Justice and the City 1973…

Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…

El pensament laïcista rebé a França, durant la polèmica sobre la forma espiritual de la Tercera República, la seva expressió clàssica i exemplar i ha exercit una influència notable en els altres països europeus fins al s XX Les arrels espirituals del laïcisme es troben en el Renaixement, l’humanisme, el gallicanisme i la Illustració En aquesta època prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres i hom procurà d’alliberar-se de la tutela eclesiàstica El pensament jurídic civil situà la justificació de la religió en un…

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a…

La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…

Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i…

En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i Marx en sentit…

Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870…

En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard…

Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb…