Resultats de la cerca
Es mostren 2790 resultats
San Sadurniño
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al NE de la ria de Ferrol i drenat pel riu Grande.
Poblament disseminat El cap del terme és Avenida do Marqués de Figueroa Hi destaquen els boscs de pins i eucaliptus La ramaderia hi és un recurs bàsic S’hi elabora formatge Hi destaca el castell de Naraío segle XIV, declarat bé d’interès cultural 1994
Sant Joan d’Arres
Art romànic
Documentada l’any 1336, es troba a Arres de Sus El segle XVIII fou construïda una església nova, dedicada també a sant Joan, entre els dos nuclis de poblament i l’antiga restà com a capella en una petita plaça d’Arres de Sus
Castell d’Ulldemolins
Art romànic
El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…
Coratxà
Coratxà
© Fototeca.cat
Poble
Poble (coratxarencs o coratxarers; 1231 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al cim d’un turó.
L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla
sertão
Biologia
Zona típica del NE del Brasil, ocupada per una vegetació natural de tipus xeròfil, amb arbres d’escàs port i plantes punxents.
Similar en certs aspectes a la sabana seca El sertão resulta de l’adaptació a unes condicions climàtiques negatives, pròpies d’un clima tropical amb una estació seca molt prolongada El poblament humà és poc dens El nivell de vida és baix Hi ha pocs conreus
la Sisquella

Detall de les restes conservades de la fortalesa de la Sisquella, al municipi de la Juncosa (Garrigues)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Juncosa (Garrigues), al nord del terme, a la vall de la Sisquella
, que drena la riera de la Sisquella
, afluent, per l’esquerra, del riu Set a l’Albagés.
El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec
Benadressa
Partida
Partida del terme de Castelló de la Plana a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comerciant i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’una petita caseria dita modernament del Mercader , bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella
Ermemir II
Història
Vescomte d’Osona (Ermemir II), a la mort del seu pare Guadall (II) vers el 978.
El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona punt avançat del primitiu comtat d’Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972 juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona El succeí el seu germà Ramon I
la Torre d’Oristà

La Torre d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi d’Oristà (Lluçanès), situat al NW del terme, prop del castell de Tornamira.
Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d’Oristà, i el 1877 se n'independitzà Des del segle XVI hi hagué un nucli de poblament el 1782 tenia 83 focs
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall mitjana de la rambla de Cervera o riu Sec, a l’indret on aquesta travessa els contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, formant una sèrie de petits meandres.
El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina