Resultats de la cerca

Poeta, periodista, activista, cineasta, performer , li interessà la cultura popular i el pop art , els mitjans de comunicació i l' underground Introduí l’element lúdic per a qüestionar el funcionament econòmic i polític de la distribució de riquesa i mitjans de producció a la societat postindustrial Treballà la noció d’informació, de distorsió i d’accés dins un sistema capitalista Durant molts anys visqué als Estats Units L’any 2000 el MACBA presentà una extensa retrospectiva de la seva obra

Fenomen artístic i de vendes durant els anys setanta i vuitanta, és considerat el responsable del ressorgiment de la música tradicional irlandesa, encapçalant un prolífic moviment que acull bandes com Pentangle i Dubliners Començà a publicar discs l’any 1965 i inclogué en la seva evolució musical formes contemporànies com el pop mitjançant la collaboració amb altres artistes Els seus títols més destacables són Year of the French 1982, Another Country 1992, Santiago 1996, Tears of Stone 1999 i Live in Dublin 2005

Conreà les tendències figurativa, abstracta i pop, i es dedicà al vitrall Corbera de Llobregat i al cartell Formà part del cercle Maillol També es dedicà a la investigació de la història de l’art i s’especialitzà en les figures medievals del Crist crucificat La representació del Sant Crist al taller d’Erill 1977 premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC 1976, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya 1978, Els davallaments romànics a Catalunya 1980, etc

Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films

S'interessà pel treball dels artistes surrealistes i participà en les activitat d’aquest moviment als EUA La seva obra n'acusa la influència, però manté unes característiques personals molt acusades Consisteix en collages d’objectes, principalment caixes, material tipogràfic, objectes d’ús personal, fotografies antigues i altres coses que atreien la seva curiositat Progressivament el seu treball esdevingué més sistemàtic i s’anà centrant en l’evocació de la realitat, de manera que hom el considera un dels precursors del pop-art

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

La seva carrera musical començà el 1970 amb la formació del grup de pop-rock melòdic Roxy Music i durant tota la seva trajectòria ha compaginat els treballs en solitari amb les gravacions en estudi amb el grup Cal destacar els àlbums Another Time, Another Place 1974, In your Mind 1977 i Bête noire 1987 El 1999 es perfilà com un crooner modern amb l’àlbum As time goes by , en què reinterpreta una trentena de clàssics dels anys vint i trenta del s XX, d’autors com Cole Porter

Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972

Té l’origen en l’Acampada Jove, un festival de característiques similars que les joventuts d' Esquerra Republicana de Catalunya organitzaven des del 1996 i que, en traslladar-lo a Sant Celoni, es desvinculà del partit i arrelà a la vila Organitzat des de la seva creació sobretot per l’Ajuntament i celebrat durant dos dies els mesos de juny o juliol, hi participen grups i intèrprets de pop , rock , folk i altres gèneres dels Països Catalans, i ha contribuït a projectar artistes poc coneguts L’any 2012 rebé el premi Altaveu

Etiquetats dins l’art- rock , que barrejava la música d’avantguarda amb posades en escena pròximes a la performance , el millor de la seva producció precedí l’abandó del líder, Peter Gabriel, que el 1975 inicià una fructífera carrera en solitari Phil Collins es féu càrrec del grup, alternant el seu treball com a solista amb les gravacions amb Genesis, que els últims anys ha fet un gir radical cap al pop comercial Cal destacar els discs Trespass 1970, Selling England by the Pound 1973 i The Lamb Lies Down on Broadway 1974