Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Giulio Natta
Química
Químic italià.
Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler
Francisco Sá Carneiro
Història
Polític portuguès.
Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació
Andrea Camilleri
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià direcció escènica 1948-50 i posteriorment treballà com a director teatral i guionista de televisió a la RAI, amb adaptacions policíaques molt populars i reeixides Del 1977 al 1997 fou catedràtic de direcció cinematogràfica a l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques Fou també un actiu membre del Partit Comunista Italià Publicà la primera novella el 1978 Il corso delle cose , que no obtingué cap ressò, com tampoc les següents fins a La stagione della caccia 1992, que tingué una bona acollida El 1994 publicà La forma dell’acqua , primera de les novelles policíaques…
Pedro Albizu Campos
Política
Dret
Advocat i polític porto-riqueny.
Dirigí el partit nacionalista del seu país, antinord-americà, i propugnà el terrorisme Fou empresonat juliol del 1936 i condemnat a 10 anys El 1950 hom l’acusà de participació en el frustrat atemptat contra Truman Morí assassinat
José Agustín Balseiro
Literatura
Assagista, poeta i novel·lista porto-riqueny.
Poeta inspirat en la seva terra, hom destaca l’obra de crítica i d’assaig literari El vigía tres volums, 1925, 1928 i 1942 i Novelistas españoles modernos 1933
Giovanni Boine
Literatura italiana
Escriptor i crític italià.
Els seus escrits inicials foren de caràcter misticoreligiós Després tingué una segona etapa, començada amb la fundació de la revista modernista “Rinnovamento” 1907 És autor de les proses Il peccato ed altre cose 1914
Miquel Barceló i Perelló

Miquel Barceló
Historiografia
Historiador i escriptor.
Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…
Josep Pujol i Grau
Metge.
Ingressà a la CNT d’estudiant En esclatar la guerra arribà a comandant metge amb la columna Roig i Negre Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers Passà als camps de Sant Cebrià Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya Després de la victòria dels aliats, s’installà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 fou nomenat secretari general de la SIA Solidaritat Internacional Antifeixista Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona 1946-47, es traslladà al Brasil, on exercí la medicina
Joan Puig i Elias

Joan Puig i Elias
Educació
Mestre.
Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina