Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
Genís Leyva Cuevas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins en línia.
S’inicià en un dels primers clubs d’aquesta especialitat, l’HC Premià 1995-98 Més tard, passà pel Club Escolapis Sarrià, el CHL l’Escala i el CH Rubí Cent Patins, del qual també fou entrenador Aconseguí cinc Campionats de Catalunya i tres d’Espanya, i guanyà una Copa del Rei En l’àmbit internacional, participà en tres Campionats del Món 1998, 1999, 2003 En la seva única representació de la selecció catalana, aconseguí el tercer lloc a la World Cup 2004 Fou seleccionador català en la primera Lliga mediterrània
Pere Navarro Gálvez
Pere Navarro Gálvez
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
S’inicià al Club Tennis Taula Badalona i fou deu cops campió d’Espanya i setze de Catalunya en categories de base Desenvolupà la major part de la seva carrera al Club Tennis Taula Calella però també jugà al Tennis Taula Premià, al Club Tennis Taula l’Hospitalet, al Club Burgos Tenis de Mesa, a l’Arteal de Santiago de Compostella i al Saarbrücken, a Alemanya El 2001 obtingué el Campionat de Catalunya absolut de dobles i dobles mixtos Participà en els Campionats d’Europa de joves i en la Universíada
josefina
Cristianisme
Membre de l’Institut de Filles de Sant Josep o Germanes Josefines de la Caritat, fundat a Vic el 1877 per Caterina Corominas i Agustí, dirigida per Pere Costa, prepòsit de l’Oratori de Vic.
Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú
Michael Lochner
Portalada de la Pietat de la catedral de Barcelona, obra de Michael Lochner
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor germànic, establert a Barcelona el 1483.
Autor del retaule de Tots Sants de la catedral de Barcelona 1488 en part al Museu de la Catedral i del de Sant Pere de Premià de Dalt 1487 destruït el 1936, és especialment conegut pel timpà de fusta de la Pietat , a la portalada d’aquesta advocació del claustre de la seu barcelonina, donat pel canonge Berenguer Vila Associat amb Joan Frederic de Cassel, amb qui collaborà en la realització dels pinacles del cor de la catedral des del 1483, és un representant destacat del gòtic alemany a Barcelona Es coneix també pel nom catalanitzat de Miquel Lluc
Antoni Demestre Llatas
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001
César Cañas Paredes
Ciclisme
Ciclista de bicitrial.
S’inicià al Club Ciclista Bicisport de Barcelona i es proclamà campió del món juvenil 1993 En categoria elit, aconseguí nou Campionats del Món 1995-2002, 2007 a l’aire lliure i tres en pista coberta 1995-97 Guanyà dos Campionats d’Europa 2003, 2007 i cinc d’Espanya 1993, 1995-98 El 1998 establí un rècord del món en saltar lateralment 39 tanques d’1 m d’altura en un minut El 2007 deixà la competició d’alt nivell i passà a dirigir l’escola César Cañas Trial Academy, a Premià de Dalt, que creà ell mateix
Ivany de Castre-Pinós i de So
Història
Cavaller, fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced.
Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades
Alexandre Louis Empaytaz
Cristianisme
Pastor reformat.
El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini
Lluís Nadal i Oller
Arquitectura
Arquitecte.
La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant 1968 i de les Tres Torres 1974, a Barcelona, i els de Premià de Mar 1974, els habitatges unifamiliars a Queralbs 1969 i a Alella 1980, la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles 1982, l’escola de Batxillerat a Manlleu 1982, l’estació d’autobusos de Tarragona 1989, l’Escola d’Arquitectura del Vallès 1991 i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona 1995
Manuel Rafael Pol i de Quimbert
Història
Espia.
Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat aclarit si era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
