Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
Els llocs de culte
Aquest mapa mostra alguns dels llocs de culte que tenen un significat especial per a cada una de les religions representades Aquests llocs expressen una de les característiques principals de totes les religions, és a dir, que el territori no és homogeni, sinó que alguns llocs són un símbol que expressa un lligam especial amb la divinitat o amb la transcendència Hi ha llocs que, per diferents motius, tenen un valor religiós simbòlic molt important en general, perquè commemoren un moment de comunicació especialment crucial entre els homes i la divinitat o perquè han estat escenari d’una…
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
Joan Pau Pujol
Música
Músic.
Vida Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa Durant disset anys residí a la…
,
Pere de Palol i Salellas

Pere de Palol i Salellas
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Arqueòleg.
Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…
,
música de la República Txeca
Música
Música desenvolupada a la República Txeca.
Música culta de tradició europea Les formes musicals usuals durant l’Edat Mitjana a Bohèmia es corresponen, a grans trets, amb les dels països centreeuropeus veïns Dins de l’àmbit monàstic es conserven cants gregorians del segle XII A Bohèmia, de fet, la pràctica del cant gregorià arribà a la seva màxima esplendor al final del segle XIV Parallelament a la música sacra en llatí, es desenvolupà una música sacra en llengua vernacla Es tracta sobretot d’himnes, corals i cançons amb trets característics de la música popular i textos txecs Un dels exemples més notables d’aquest gènere és l’himne…
Ludwig Senfl
Música
Compositor suís actiu a Alemanya.
Vida Inicià la seva important trajectòria professional com a cantor i copista a la capella imperial de Maximilià I a Augsburg i Viena sota la direcció d’Hendrik Isaac Es mantingué vinculat a aquesta institució musical, on ja era actiu el 1496, durant més de vint anys Ben aviat, des del 1507, es convertí en l’ajudant i copista d’Isaac, a qui probablement acompanyà a Itàlia cap al 1509 i amb el qual collaborà en la composició de la collecció Choralis constantinus 1508-09 per a la catedral de Constanza Durant el temps en què serví a la capella imperial a Viena participà en els cercles humanistes…
música d’Occitània
Música
Música desenvolupada a Occitània.
En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…
Lletres, caràcters, tipus i fonts: l’univers tipogràfic
Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú perquè són components de la família…
teatre

Una escena d’Al vostre gust, de William Shakespeare, en una representació del Teatre Lliure de Barcelona, segons la traducció de J.M de Sagarra
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina