Resultats de la cerca

Professà al convent de trinitaris de la ciutat de Mallorca Doctor en teologia, fou catedràtic a la Universitat de Lleida Fou definidor general 1429 i visitador de l’orde, teòleg consultor de Pius II i arquebisbe de Messina 1448-49 Nicolau V el féu cardenal 1448 fou traslladat després a la seu de Lleida 1449-59 Preceptor, a Nàpols, del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i del seus fills, escriví el tractat De educatione principum

Professà a l’orde mercedari el 1652 Ocupà diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València

Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre

Fill de Miquel Gord, secretari de Felip II de Castella Es doctorà en dret civil i el 1601 professà a la cartoixa d’Escaladei, d’on fou arxiver i sagristà Fou prior de la Vall de la Misericòrdia Lisboa i Scala Coeli Évora, on morí És autor d’obres històriques sobre la cartoixa a Espanya Dues d’elles foren impreses i quatre restaren manuscrites, entre les quals Historia de la Cartuja en España i un Catálogo de fundaciones

Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia

Catedràtic a Santander i a Valladolid, l’any 1918 fou encarregat, per la Mancomunitat de Catalunya, de l’Escola d’Alts Estudis Comercials, on dirigí i professà els cursos d’organització d’empreses Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat Autor de diverses obres de tema comptable, fou collaborador en revistes econòmiques El Curs de comptabilitat 1924, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental Elegit conseller de l’ajuntament de Barcelona el 1934, reorganitzà les finances municipals

Estudià lingüística africana a Berlín, i, ja a Anglaterra, el 1932 seguí els cursos de Malinowski i Seligmann Féu 1933-35 una gran enquesta antropològica entre els nupes de Nigèria, i rebé 1938 el nomenament d’antropòleg del govern al Sudan Angloegipci Després de la Segona Guerra Mundial professà antropologia a la Universitat de Canberra Autor de nombroses monografies sobre temes africans, entre les seves obres es destaquen Foundation of Social anthropology 1951 i The Theory of Social Structure 1957

Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada

El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614 Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic 1635-39 Fabio Chigi després papa Alexandre VII, el qual en les seves Musae iuveniles Anvers, 1654 l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium SInquisitionis en tres volums, Roma 1651-56