Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Pieter Claesz
Pintura
Pintor holandès de natures mortes.
La seva obra s’estructura dins un eix diagonal i abandona l’agrupament per simple juxtaposició, mirant d’establir una profunditat El color, de tonalitat monocroma —groguenc, brunenc, grisenc—, és al servei del seu estil sobri i concís Els seus quadres sobre vanitats són una bona mostra d’aquest estil, que pressuposa una concepció plenament intellectual
Antonio del Castillo y Saavedra
Pintura
Pintor, el més important de l’escola cordovesa.
Influït per Zurbarán, al taller del qual treballà, per Ribera i per l’escola napolitana, evolucionà des d’un plasticisme de volums escultòrics a una tècnica més brillant i desimbolta Hom en destaca la pintura religiosa El Calvario Museu de Còrdova, i la sèrie de sis quadres Historia de José Museu del Prado, d’un gran rigor realista
Lucas Janszoon Waghenaer
Cartografia
Cartògraf holandès.
La seva obra més coneguda és Spieghel der Zeevaerdt , apareguda l’any 1584, que contenia més de quaranta cartes marines Fou una obra de gran acceptació al seu temps, i fou traduïda a l’alemany, l’anglès i el francès L’any 1592 publicà unes instruccions de navegació Theesor der Zeevaert , amb mapes i quadres sinòptics
Lorenzo Monaco
Pintura
Nom amb què és conegut Piero di Giovanni, pintor italià.
Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència
Josep Rossell i de Luca
Pintura
Pintor.
Fill d’un advocat Format a l’escola de Sant Carles des del 1792 Acadèmic de mèrit de flors 1806 i de pintura 1816 Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat
Jean Souverbie
Pintura
Pintor cubista francès.
El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard
José Antolínez y Sarabia
José Antolínez Immaculada Concepció
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, deixeble de Francisco Rizi i un dels millors representants de l’escola de Madrid de la segona meitat del s XVII.
Aconseguí una nova interpretació barroca dins el tipus d’Immaculada museus de Sevilla i Barcelona, Museo del Prado, pinacoteca de Munic Es preocupà dels problemes de la perspectiva aèria en les seves composicions i conreà el retrat Ambaixador Lerche, 1662, Copenhaguen, el tema mitològic Educació de Bacus, Madrid i els temes populars Venedor de quadres, pinacoteca de Munic
José Felipe Castaños y Urioste
Història
Militar
Polític i militar.
Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques
Ilija Jefimovia Repin
Pintura
Pintor rus del grup els Ambulants.
Fou professor de l’acadèmia de Belles Arts de Petrograd Els seus quadres de gènere i d’història estan impregnats d’un realisme en molts casos purament anecdòtic Els sirgadors del Volga Museu de l’Estat Rus, Leningrad, Ivan el Terrible i el seu fill galeria Tret'akov de Moscou També pintà retrats Tolstoj, Musorgskij, Glinka, etc
bresca

Bresca amb mel
© Leonid Nyshko - Fotolia.com
Apicultura
Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, i destinada a l’emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.
La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina