Resultats de la cerca

Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling

Estudià a les universitats de Leipzig, Heidelberg, Zuric i Manchester Fou professor de química a la Technische Hochschule de Karlsruhe 1911 i a la de Munic 1917 El 1936 s’establí als EUA com a professor de la Universitat d’Ann Arbor Michigan Establí, simultània però independentment de F Soddy, les lleis del desplaçament radioactiu lleis de Soddy , identificà el protoactini 1913 i desenvolupà la teoria quàntica de l’estructura electrònica molecular És autor de nombrosos tractats i coeditor en diverses revistes científiques

Estudià física i química a la Universitat de Göttingen, on es doctorà el 1951 El 1958 s’incorporà a l’Institut Max Planck de física química a Göttingen, del qual fou nomenat director l’any 1964 El 1962 li fou atorgat el premi Otto Hahn, i el 1967, conjuntament amb RG Norrish i G Porter , el premi Nobel de química pels seus treballs sobre l’estudi dels mecanismes de reacció Treballà també en el camp de l’anàlisi d’enzims, teoria evolutiva i genètica de poblacions

Fou deixeble d’August Kekulé a la Universitat de Bonn Professor de química a Kiel i a Berlín, els seus treballs de recerca en el camp de la química orgànica abastaren la síntesi d’èsters cetònics aromàtics, de β-dicetones i la condensació i la transposició que porten el seu nom

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog

Estudià a Berlín i a Munic Fou director de la BASF en 1868-89 descobrí molts colorants sintètics i l’àcid peroxomonosulfúric H 2 SO 5 , anomenat àcid de Caro

Professor de química industrial a Torí i a Milà, s’especialitzà en l’estudi de les macromolècules i descobrí la polimerització estereospecífica i la fórmula de fabricació de diverses fibres tèxtils i gomes sintètiques de variades aplicacions pràctiques Rebé el premi Nobel de química l’any 1963, juntament amb l’alemany Ziegler

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide

Fou un dels fundadors de la química agrícola, juntament amb Liebig i Boussingault Investigà també el metabolisme animal

Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica