Resultats de la cerca

Intervingué en negocis d’oli, de sabó, d’adobs i de productes químics i formà part dels consells d’administració dels Bancs de València, de Castelló, Internacional d’Indústria i Comerç i de l’Exterior de España a París, i de diverses empreses i companyies

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l’Orde de…

De color groc, són emprats en foneria i en forma de xapes i perfils indústria química, revestiment de iots, etc Es caracteritza per llur excellent resistència mecànica i a la fatiga, duresa, malleabilitat i ductilitat Resisteixen bé a l’aigua de mar i a molts productes químics

Aquests tòxics poden ésser aïllats mitjançant el buit gasos i vapors, la destillació tòxics volàtils, la destrucció de la matèria orgànica acompanyant tòxics minerals o els dissolvents tòxics orgànics fixos Una vegada aïllats, cal procedir a llur identificació i quantificació, amb mètodes químics, físics o biològics

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

Centre huller desenvolupat a la conca de Kuznetsk, prop de Novosibirsk La seva importància cresqué amb la construcció del ferrocarril transsiberià El 1928 es féu la unió de les poblacions d’Anžero i Sudžensk que avui constitueixen un centre industrial vidre, productes químics i equipament de mines

Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…

És un important nucli industrial derivats de l’agricultura, metallúrgia, ciment, paper, productes químics, mobles i productes tèxtils i centre comercial d’un ample territori agrícola Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Federal do Paraná, fundada el 1912, i Universidade Católica de Paraná, fundada el 1959

Forma part de l’àrea metropolitana de Nova York, a la vora de la badia de Newark Fou un dels primers assentaments de l’estat 1664, i des del 1835, amb l’establiment de la Singer Sewring Company, pol de descongestió industrial de Nova York acer, productes químics, maquinària