Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya en classe 420 en tres ocasions 1991, 1998, 1999 acompanyat de Lluís Corbella Posteriorment competí amb embarcacions de classe first class 8 Obtingué el segon lloc en el Grand Prix de Monotips del Reial Club Nàutic de Barcelona 2008 amb l’embarcació Gin Tonic Ha estat entrenador de vela del Club Nàutic El Balís CNEB

Es formà al Club Nàutic el Masnou en classe optimist i vaurien El 1981 s’inicià en classe europa i participà en diverses regates Guanyà el Campionat de Catalunya en classe europa en quatre ocasions 1984-87 i el Campionat d’Espanya també en quatre ocasions 1986-89 Participà en el Campionat Mediterrani de Marsella 1987, i en el Campionat del Món 1989, 1990 El 1991 formà part de l’equip preolímpic de vela juntament amb Natàlia Via Dufresne Fou suplent en el Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment guanyà el Campionat d’Espanya de veterans 1996 i el Campionat de Catalunya Inter-universitari…

Participà en la Volta al Món Whitbread a bord del Fortuna Lights 1985 Disputà la Volta a Europa 1993, dues Minitransat 1987, 1999 i la Transat Jacques Vabre 1997 Participà també en la Barcelona World Race 2007 a bord de l’ Educació sense Fronteres fent parella amb Servane Escoffier Com a tècnic collaborà en projectes com el BBV Expo 92 de José Luis Ugarte durant la BOC Challenge 1990, 1991 o el PRB de Michael Dejoyeaux durant la Vendée Globe 2000, 2001 Guanyà el premi al millor esportista nàutic català 1987, el premi Memorial Joan Antoni Moragues 1987 i el premi al millor navegant espanyol…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, guanyà el Campionat d’Espanya de vela en classe V 1971 a bord del Simbad , èxit que repetí amb la mateixa embarcació al Campionat de Catalunya 1975 Aconseguí també el Trofeu Clubs Nàutics de classe I a V 1973 a bord del Víking

Participà en la volta al món en veler amb el Licor 43 1981 i amb el Fortuna Lights 1985 Fou patró d’aquestes dues embarcacions com també de l’ Unión Fenosa , el Trapío i el Ramel Fou membre de la tripulació de velers com el Menenes d’Enrique Bassas 1983 i el Bribón III i Bribón IV 1993, 1994 Aconseguí la tercera posició amb el Licor 43 en la I Ruta del Descobriment 1984 i participà en una edició de la Copa Amèrica amb l’ Stars & Stripes Creuà l’Atlàntic en deu ocasions i navegà més de 100000 milles Com a enginyer, dirigí el projecte de construcció de la Hispaniola , veler de competició…

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà la regata Mare Nostrum navegant en solitari 1998, 2005 i també navegant a dos 1999 Participà en dues Transat 650 2003, 2006 i en altres proves estatals i internacionals, com la segona edició de la Barcelona World Race amb el We are water 2010-11 Rebé el gallardet d’or i argent de l’Associació de Navegants Solitaris 2006

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit esportiu de la…

S’inicià en vela lleugera al Club de Vela Calella, i competí en les classes finn i flying dutchman Ha estat campió d’Espanya en dues ocasions i campió del món 1987 amb Luis Doreste El mateix any guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa Retirat per una lesió, fou director esportiu de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També ha dirigit el Centre Municipal de Vela i la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, organitzadora de la Barcelona World Race