Resultats de la cerca

Format a Llotja amb Lluís Labarta i AMas i Fontdevila, i —pensionat— a Madrid Exposà individualment a les Galeries Laietanes de Barcelona 1917 i després sovint a La Pinacoteca Hom ha destacat en ell l’enquadrament fotogràfic i la factura esbossada, que el fan excellir especialment en els interiors També té nombrosos retrats

Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordà 1812 Pintà retrats de Martí l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma, un Ecce Homo i diversos aiguaforts El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839

Per un text del 1868 que dóna unes dades biogràfiques seves hom sap que visqué a Edo Hom li coneix únicament 140 impressions amb retrats d’actors gravats en 1794-95, que el fan l’artista més original de l’escola ukiyo-e Julius Kurth en féu veure 1910 les grans qualitats psicològiques

Format a Barcelona Llotja i a París 1878 Treballà després amb Manuel Fuxà i amb Agapit Vallmitjana Feu nombrosos retrats i es dedicà comercialment al bibelot Entre les seves obres cal destacar Catalunya independent i Un soldat de campanya Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú Del 1915 al 1945 exercí la docència a Llotja

Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando 1772, entitat de la qual fou membre Fou també acadèmic de Sant Carles 1781 Director de gravat de l’Academia de México 1786, féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i illustrà llibres, com el Viaje de España , de Ponz

Deixeble de Vicent López Artista precoç, fou afavorit pel rei Carles IV Autor de pintures murals i de flors, natures mortes, retrats L’escultor Josep Cloostermans , al Museu de Belles Arts de València i pintures d’història Els seus fills Antoni Castelló i González i Vicent Castelló i González València 1812 — 1872 foren també pintors

Acadèmic i professor de Sant Carles Reputat com a tècnic extraordinari, havia començat com a paisatgista amb temes de l’Horta, i després es dedicà preferentment al retrat —i l’autoretrat— i a un tipus de pintura de personal simbolisme, sovint de tema cervantí El Museu de Belles Arts de València té retrats seus

Fou influït per la pintura veneciana Tizià i per Van Dyck, que el protegí i a qui succeí com a pintor de cambra de Carles I d’Anglaterra Acompanyà la cort a Oxford 1642-46, on obtingué molta anomenada com a retratista de la noblesa retrats del príncep de Galles, d’Endymion Porter, etc

A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa

Seguidor de Pedro de Orrente És autor de diverses pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca La seva filla Josepa Maria Larraga fou miniaturista i fundà una acadèmia privada de dibuix